Per a una consulta puntual, torno a l’institut de batxillerat on vaig estudiar fa gairebé seixanta anys. És el Menéndez y Pelayo de Barcelona. M’atén amb gran amabilitat el professor encarregat de l’ arxiu, el Josep Maria. Després de l’entrevista, m’ensenya les aules, els seminaris, la biblioteca... El centre apareix avui molt més equipat, lluminós i alegre que temps enrere. Observo darrere del vidre els alumnes que escolten el professor. L’acte d’ensenyar i aprendre és extraordinari.
Els estudiants desvien la vista cap a mi quan trec el cap pel requadre de la porta. Els he vist abans, a l’hora de l’esbarjo, i després, pujar a les classes. He tingut una impressió immillorable. Tot i això, el professor de qui ara ja m’acomiado em diu que ahir va tenir una classe bastant moguda. “Va a dies”, somriu.
Em dirigeixo a la sortida creuant un ampli passadís a la planta baixa. Alguna cosa em deté de sobte. A banda i banda, pengen nombroses fotografies en color pertanyents a una “ Mostra de fotofilosofies. 4t d’ESO i batxillerat. Dia mundial de la Filosofia”. Són imatges esplèndides, cada una amb un missatge filosòfic de l’autor o l’autora. Em paro a llegir-los tots. Per exemple: “Qui hauria de decidir el que s’ensenya a les aules?”, “La saviesa es troba en les preguntes o en les respostes?”, “En quina mesura les pantalles han modificat la nostra percepció de la realitat?”, “ Com podem ser justos en un món injust?”.
Lee tambiénTria la teva història
Ho han escrit aquells nois que fa una estona jugaven o xerraven al pati. I jo creuo ara contentíssim el portal que dona a l’avinguda. Alguns d’aquests alumnes seran herois demà. Tots hauran rebut una bona formació.
Però, si avui ja existeixen uns herois, aquest són els professors. Ells han de formar. El saber és per a la formació, no només per ser eficaços. En una època sobrada de tecnocràcia i falta d’humanitat com l’actual, el paper del professorat és d’un valor enorme i decisiu. Ensenyar va abans que aprendre; els valors, bans que les competències.
Si no ensenyem a pensar, a cuidar-nos i a conviure, la immaduresa mental que va pujant de nivell al món, com puja la temperatura dels oceans, ens portarà aviat a la idiotització global. El desafiament més gran no és la intel·ligència artificial, sinó la humana i la pèrdua de la capacitat de pensar.