L’Enquesta d’Usos Lingüístics, elaborada per l’Institut d’Estadística de Catalunya i el Departament de Política Lingüística, al meu parer té un pecat original: només s’hi analitzen les dades de Catalunya. I d’aquí plora la criatura.
Espanya és l’Estat amb més parlants de català i aplega la majoria dels territoris on aquesta llengua va néixer i es va escampar. En el sistema de comunitats autònomes, n’hi ha quatre on la llengua d’Antònia Vicens és la pròpia del territori: tot Balears i tot Catalunya, llevat d’Aran, una part majoritària del País Valencià i un territori no menyspreable de l’Aragó. Llavors, per què l’enquesta no es fa en aquestes comunitats? Doncs perquè, segons la Constitució espanyola, les llengües que no són el castellà són regulades per cada comunitat autònoma. Atès que parlem d’un patrimoni lingüístic i cultural de quatre autonomies, caldria que un organisme supraautonòmic en fes les lleis. El que no pot ser és que cada vegada que hi ha un canvi de govern es reformuli tot l’ensenyament i les lleis que regulen la llengua catalana.
El català només sobreviurà amb bona salut en aquest món globalitzat tenint un Estat a favor
Pel que fa a la normativa, fins no fa gaires anys només l’Institut d’Estudis Catalans la regulava a tot el domini lingüístic. Però el País Valencià i l’Aragó han creat les seves acadèmies: divideix i venceràs. Per sort, totes dues segueixen la norma de l’IEC, perquè les formen acadèmics que sovint també són membres de l’IEC. Són diners del contribuent pagats per duplicat, perquè a la Secció Filològica hi ha membres de totes les zones: de Salses a Guardamar, de Fraga a Maó, i fins i tot de l’Alguer. És urgent, doncs, que, atesa la singularitat de la llengua catalana en totes aquestes comunitats, es creï aquest organisme, amb potestat per establir les regles del joc en les quatre autonomies. Com una mena de Confederació Hidrogràfica de l’Ebre, associada amb l’IEC.
Imatge d'una pancarta a favor de la immersió lingüística
Només quan l’Estat reconegui la necessitat de mantenir la unitat i la diversitat de la llengua catalana, podrem començar a pensar que se salvarà i deixarem de polititzar la llengua. Ara bé, mentre l’Estat es posi de perfil i deixi que cada autonomia faci la seva, anirem pel pedregar. Esclar que a la majoria ja els va bé. Mentre el català no sigui una qüestió d’Estat, tenim les de perdre.
Ara, amb polítics autoritaris al País Valencià, a les Balears i a l’Aragó, la llengua pateix. També pateix a la Catalunya del Nord. Un altre autoritari, Donald Trump, el primer que ha fet és tancar la pàgina web en castellà de la Casa Blanca. Són decisions populistes, i per això la llengua no es pot deixar en mans dels polítics. L’única manera que el català sobrevisqui amb bona salut en aquest món globalitzat és tenint un Estat a favor.
