La criptogínia té moltes víctimes, una de les quals és Rosa Maria Arquimbau (Barcelona, 1909-1992). Per sort, l’escriptor i crític literari Julià Guillamon es va proposar rescatar-la de l’oblit, i des de fa uns quants anys ha fet una tasca ingent de recuperació de la seva obra i també n’ha fet la biografia: L’enigma Arquimbau. Sexe, feminisme i literatura a l’era del flirt (Comanegra).
Periodista, novel·lista, contista i dramaturga, ara el TNC recupera una de les seves obres teatrals amb tots els honors, Marie, la roja, que es va estrenar el 1938 al teatre Romea i, fins ara, no torna als escenaris. Una de les missions del TNC és justament “preservar el patrimoni de la llengua catalana i desenterrar autores sota camions de sorra”, recorda la directora, Carme Portaceli. “Ho vam fer fa dos anys amb Maria Aurèlia Capmany i ara amb Rosa Maria Arquimbau”.
“Va ser una dona molt àcida, feminista, que escrivia per ajudar els desfavorits”, declara Villamor
La nova versió arriba amb dramatúrgia de Carles Mallol i direcció d’Ester Villamor Baliarda, que explica com era Arquimbau: “Va ser periodista i era una dona molt àcida, feminista, que escrivia amb la idea d’ajudar els desfavorits amb els seus articles, combatent, que creia en un feminisme que era una arma molt important”.
Traslladada a l’escena, “la Marie té uns ideals comunistes i feministes i arriba a la presó perquè ha donat un cop de puny a un policia en una manifestació”. La nova presa fa pinya amb les altres internes, “que tenen una visió de la vida d’unes realitats molt diferents, i ella les esperona; la Marie és més de cap i les altres són més d’entranya, i és important que totes dues coses vagin plegades”.
Mercè Aránega a 'Marie, la roja', de Rosa Maria Arquimbau
L’obra és un drama i té molt de discurs, tot i que hi han posat algun punt d’humor, cançons i moviment. “Arquimbau s’emporta l’obra a París per descontextualitzar-la de la guerra i centrar-se en la lluita d’aquestes dones –continua Villamor–. Nosaltres hi hem fet moltes gamberrades, amb molts salts d’època. I hi hem posat molta música i moviment. Amb la música ens apropiem dels insults a les dones i ens els fem nostres”.
El dramaturg detalla: “Com que no es representava des del 1938, no volíem fer-ne una versió excessivament trencadora, perquè és important que el públic conegui qui era Arquimbau. Tot i això, hi hem fet moltes intervencions, per poder-lo explicar des del nostre punt de vista. L’obra evoluciona, de manera que comença més fidel i es va actualitzant. Hem volgut potenciar molt el món de la presó”.
Lee también
Carlota Olcina és Marie, la roja, i a l’escenari l’acompanyen Mercè Aránega, Borja Espinosa, Tai Fati, Oriol Guinart, Meritxell Huertas, Antònia Jaume, Jordi Llovet, Alba Montaño i Marina Roura. Marie, la roja es representa a la sala Petita del TNC fins al 6 d’abril.
La producció del TNC s’acompanya de la publicació del text en la versió d’Arquimbau, amb pròleg de Bernat Reher, que considera que l’autora “és la major expressivitat del neorealisme català”. Amb Julià Guillamon, tots dos faran una introducció a l’obra el 7 de març abans de la funció, i Marta Marín-Dòmine també en moderarà un col·loqui postfunció el dia 13 de març.
