No és el mateix enfrontar-se a la policia a la plaça Urquinaona que fer-ho a la plaça Tiananmen. Ni és igual dir-li assassí a Aznar per l’Iraq que dir-l’hi a Franco sense necessitat de l’Iraq. Si observem aquest comportament humà amb benevolència, podríem parlar d’intel·ligent esperit de supervivència. Hi ha qui tortura i mata mentre que d’altres, pel cap alt, dissolen i es molesten. Però si l’anàlisi la fem un dia ombrívol, parlaríem, ras i curt, de covardia. Encara que també ser covards compta amb tota la nostra empatia. El que resulta insuportable en alguns d’aquests covards –nosaltres mateixos moltes vegades– és que ens han donat la tabarra incansablement anys i vides amb la seva imatge i la seva marca de contestataris, rebels i irreductibles. Això sí, sempre a la carta.
Recordeu la que es va muntar amb l’assassinat per part de la policia dels EUA de George Floyd? Ho comparem amb la que vam armar quan a Putin li cauen per finestres, escales o enverinats els adversaris polítics? Recordeu el nostre “No a la guerra”? Ho comparem amb la que vam fer davant l’actual invasió russa a Ucraïna o la destrucció de Gaza per part d’Israel? Hauríem abandonat tant a la seva sort Karla Sofía Gascón si els mateixos tuits haguessin estat dirigits a la religió catòlica, que no té en el seu currículum recent un Charlie Hebdo?
Als Oscars, ni una sola crítica a Trump i les seves retallades de drets; res sobre Gaza
L’exemple màxim de tot això el vam tenir en la recent cerimònia de lliurament dels Oscars. Ni una sola crítica a Trump i les seves reformes o retallades de drets. Res sobre Gaza i la neteja ètnica –només una cosa lleu i assumible pels encarregats del documental No other land–. I per descomptat, res sobre el parany a les dutxes de la presó a Zelenski.
Lee tambiénMazón McFly
Va ser descoratjador comprovar com tots aquells actors i actrius milionaris havien entès fàcil i bé qui té els diners per contractar-los, qui els ha de donar feina i a qui no li agradaria gens el que pensaven i no van dir. Tots guapos i simpàtics, elegants i loquaços, però, per damunt de tot, dòcils. La part positiva és que ens vam estalviar tota la seva cançó de suport a les causes justes, punys enlaire, eslògans buits i la seva progressia de postureig. Actors i actrius sense caràcter, bufons evitant fer enfadar el rei. Per a molts, el seu millor paper.