Daniel Alegret, Ferran Piqué, Joan Enric Barceló i Eduard Costa eren al pis d’estudiants que compartien mirant un partit del Barça. “Em vaig aixecar a escriure un vers: ‘Tu vols més petons, depèn del Dow Jones’, i penso que si m’hagués quedat al sofà, la nostra vida seria molt diferent ”, recorda Barceló, que amb Alegret i Piqué –Costa es va despenjar del grup el 2018– celebra vint anys d’Els Amics de les Arts. Per Alegret és fonamental el record de quan van veure que la cosa s’enlairava, just després de publicar el segon disc, Bed & Breakfast: “Ens havien contractat a la festa major de Sant Andreu, no teníem ni el millor dia ni la millor hora, però hi havia unes 400 persones, molt més del que estàvem acostumats, i el més al·lucinant és que cantaven les nostres cançons. Va ser un moment màgic”. “De cop i volta érem populars”, conclou Piqué.
Durant aquest temps, la manera de treballar ha anat canviant, i si abans les tasques eren compartides, ara s’han anat especialitzant, com explica Piqué: “Hem dividit algunes tasques, perquè és absurd que discutim els arranjaments de les cordes, per exemple. El Daniel té la formació musical per fer-ho, així que escriu la partitura i ho debatem, igual que el Joan Enric s’encarrega de les lletres al 100%, i jo em dedico més a fer les maquetes i la producció. Però tots seguim opinant de tot, tenim veu i ens escoltem, perquè gran part del nostre èxit és constatar que el que fem ens agrada a tots tres. És una coralitat ben entesa, la criatura és de tots, i tots remem”. I canten tots tres, un fet insòlit en una banda catalana amb tant de recorregut.
Lee también
“Som un miracle, perquè el context no sempre ha sigut favorable”, assegura Joan Enric Barceló
La sortida de Costa va ser un moment d’inflexió, però Alegret assenyala que cadascú ha “trobat el seu camí, perquè és molt difícil que un grup de quatre persones duri tant”, i Barceló reflexiona que “és molt difícil que vulguis fer el mateix sempre i amb la mateixa gent. No deixem de ser un miracle, perquè el context no sempre ha sigut favorable, primer per l’IVA, més tard no es venien entrades, després la pandèmia... Hi ha hagut moments complicats, però som aquí, i seguim venent tiquets a cada gira, i venent discos. N’estem molt orgullosos i intentem ser conscients que som afortunats i de la cosa tan complicada que és fer 20 anys com a grup, i per això calia fer una festa i un disc, s’havia de celebrar”.
Ho fan amb un nou disc que surt el dia de Sant Jordi amb un títol explícit: 20 anys d’Amics (Pistatxo Records), en el qual repassen el seu repertori en vint cançons reversionades amb altres tants artistes. “Ens ha portat molta més feina que un disc normal, perquè hem reescrit i rearranjat la majoria de les cançons amb 20 artistes amb agendes diferents que sovint volten pel món. Ha estat complicat i és meravellós haver-ho pogut fer, i també ho celebrarem amb quatre concerts que són un regal”, explica Alegret. L’estrena serà el 25 de juliol al Poble Espanyol de Barcelona, amb les entrades exhaurides, i després aniran a Sueca, Palma i Escaldes i Engordany.
Els Amics de les Arts a la casa Batlló, que els ha escollit per celebrar el dia de Sant Jordi
Els artistes convidats al nou disc cobreixen un ampli espectre estilístic i generacional amb artistes com Sergio Dalma: “Quan fas una cançó i encara no l’has publicada –diu Barceló– et preguntes com els quedaria això a Dalma o a Roger Mas? Són grans veus. Quan l’hi vam demanar a Dalma, que fa 40 anys que pica pedra en el panorama musical, va ser la primera persona que va confirmar, i canta Lousiana o els camps de cotó amb el meravellós pianista Marco Mezquida”. La casa Batlló farà servir aquesta cançó per celebrar el dia de Sant Jordi.
Sobre Roger Mas, recorda que el seu primer disc, Les flors del somni, era un clàssic del pis que compartien: “Ja destacava per la poètica i la veu, quan començava, i va ser molt present per a nosaltres, l’havíem convidat a cantar amb nosaltres en algun concert, i entrar a l’estudi –canta Et vaig dir– era un altre somni que teníem pendent amb ell. Entre d’altres, també hi participen Andrea Motis, La Fúmiga, Lluís Gavaldà, Sopa de Cabra, Judit Nedermann –que ja als inicis havia posat la veu en algunes cançons–, Santi Balmes, Scotty DK, Kevin Johansen –amb qui canten per primer cop en castellà– o The Tyets, que porten el seu conegut 4-3-3 al seu terreny i fins i tot s’atreveixen a adaptar-ne la lletra. Alguns artistes han treballat amb el grup en el nou arranjament, com Alba Careta, que reinventa una de les primeres cançons, Déjà vu, o els Figa Flawas, que fan un gir sorprenent a Carnaval reinterpretant-la com un corrido mexicà. “Si hi ha clàssics d’Els Amics de les Arts, són aquestes 20 cançons, que han triat aquests artistes”, tanca Barceló.
