Entre les moltes forces destructores que la natura pot despertar, el volcà és potser la que ha donat més joc pictòric i literari. L’erupció, la lava ardent, la pluja de cendres, tot això ens inflama la imaginació. I encara que hi hagi gent que viu a la falda d’un volcà amb indiferència certa i quotidiana davant el perill, com d’altres habiten zones de xoc i fricció de plaques tectòniques sense recordar els possibles terratrèmols, la majoria de nosaltres s’estima més no treure el nas a la caldera d’un volcà que ha començat a fumejar.
La imatge del cràter del volcà habita els nostres somnis i per descomptat algunes novel·les que serveixen, permeteu-me que ensenyi les cartes, per ajudar a dibuixar el mapa actual de la política espanyola.
Sánchez nota com el terra tremola sota els seus peus i sense saber si l’erupció continuarà o no
Sota el volcà és l’obra mestra de Malcolm Lowry, editada el 1947 i que transcorre a Cuernavaca, Mèxic, el dia de Morts de l’any 1938. El protagonista, Geoffrey Firmin, és un excònsol britànic alcoholitzat, castigat també per l’abandonament de la seva dona, Yvonne. El volcà presideix el previsible final d’un home sense escapatòria. La novel·la és una jornada d’autodestrucció, no exactament un suïcidi, sinó una cosa potser pitjor, la decadència i la mort com a única sortida. Hi ha una copiosa producció crítica que considera aquest llibre autobiogràfic, en bona mesura per l’alcoholisme patent de l’autor, que també el va portar a un camí sense retorn de mal final.
Lee tambiénGerontoguerra
Almenys en un parell d’ocasions van temptar Luis Buñuel perquè adaptés aquesta novel·la i la portés al cinema. Mèxic, alcohol, el dia de Morts, fins i tot l’adulteri i les sospites, tot li hauria d’haver resultat atractiu i temptador. I, tanmateix, ni Buñuel ni Jean-Claude Carrière no es van veure capaços d’escriure un guió basat en el llibre de Lowry. De vegades hi ha relat i hi ha tensió, però no hi ha pel·lícula...
Canviem de tema, si us sembla: Viatge al centre de la Terra és una novel·la de Jules Verne, una de les més populars i conegudes. Otto Lidenbrock, un professor de mineralogia, conviu amb el seu nebot Axel i la seva fillola Graüben a Hamburg. Els joves, no cal dir-ho!, estan enamorats, però això només és una trama menor en una novel·la d’aventures trepidants que va instaurar definitivament el gènere de l’exploració subterrània. L’inici és un criptograma, un enigma que va deixar un alquimista islandès, Saknussemm, que, tres-cents anys abans, havia visitat el centre de la Terra. En una expedició molt segle XIX –recordem-ho, és Verne!–, oncle i nebot arribaran, amb un caçador islandès, Hans, contractat ad hoc, al cim del volcà Snaeffels (si visiteu Islàndia, en podeu veure el cim nevat, és l’ Snaefellsjökull, per fer servir el seu nom complet). A partir d’aquí, iniciaran el viatge a l’interior del planeta, seguint les pistes que l’alquimista ha anat deixant. Trobaran un enorme mar interior, criatures prehistòriques i afrontaran tota mena de perills i riscos per, al final, ser catapultats per una erupció que impulsa la seva barqueta fins a la superfície i apareixen a l’illa de Stromboli, a Itàlia. No han arribat al centre de la Terra i han acabat en una altra illa molt llunyana i distant de la inicial.
Ja us heu fet una idea de per on vaig?
A veure, el president del Govern espanyol no està alcoholitzat, ni de bon tros. De fet, és un home esportista i sa amb fama d’arriscat i audaç. Però no el reconec en aquestes últimes setmanes, perquè em passa que el veig insegur, que trontolla i que va ensopegant. Està tocat, crec que és obvi. I sens dubte camina sobre el volcà, notant com el terra ha tremolat sota els seus peus i sense saber si l’erupció continuarà o no.
El líder de l’oposició, al contrari, s’ha embarcat en un improbable viatge al centre amb la guia d’un vell alquimista d’altres temps, de bigoti evanescent. No arribarà mai al centre, i sospito que ell mateix ho sap, i acabarà en una altra illa, molt llunyana i molt més escorada a la dreta. Anirà d’un volcà a un altre volcà. Perquè si aquesta legislatura ha resultat inestable, ja veurem com serà de volcànica la que vindrà. Foc i cendres.
I després hi ha qui diu que no serveix de res llegir novel·les...