Després de les eleccions del 1982, amb la majoria absolutíssima de Felipe González i l’enfonsament de la UCD, Miquel Roca va traslladar a Jordi Pujol la conveniència de posar en marxa un projecte reformista. A l’espai de centre hi havia proliferació de grupuscles i AP no estava en condicions de contrarestar el PSOE. Segons les memòries de Jordi Pujol – Temps de construir (Proa)–, Roca afirmava que “durant molt de temps la política espanyola estarà desequilibrada” i, sense aquesta suma reformista, “ho tenim molt malament”. L’espai polític existia, però el Partit Reformista Democràtic va fracassar estrepitosament a les eleccions del 1986, malgrat l’alta reputació de Roca com a candidat. A CiU a Catalunya li va anar prou bé, això sí. Va obtenir els millors resultats de la seva història en unes eleccions generals amb 18 escons.
Les operacions de suma artificial generen bons titulars i empatia genèrica –la unitat sempre ven–, però naufraguen a les urnes. El repartiment de poder i els interessos territorials converteixen les aliances suposadament lògiques en vodevil constant. L’operació de Gabriel Rufián a la recerca d’una llista plurinacional d’esquerres parteix del mateix diagnòstic de fons que la de Roca: del “ho tenim molt malament” al “si no ens posem d’acord, ens mataran per separat políticament”. El portaveu d’ERC al Congrés aspira a aglutinar una massa social que ocupi el buit a l’esquerra del PSOE explotant la notorietat del seu càrrec i la seva experiència mediàtica. Però al marge d’ERC i conscient que els números no surten de cap manera.
Entrevista a Gabriel Rufian. Juan Gabriel Rufián Romero, más conocido como Gabriel Rufián, es un político, entrevistador y activista español.
El 2023, Pedro Sánchez va necessitar el suport de vuit partits per a l’última investidura. Amb el desmembrament de Sumar, ara serien més de deu. La coalició Ara Repúbliques de les últimes eleccions europees, que va unir ERC, Bildu, el BNG i Ara Més, va ser un èxit perquè la circumscripció única genera una suma neta de vots, però fins i tot a la direcció republicana assenyalen que “algú no s’ha llegit la llei D’Hondt”, que regeix les eleccions generals.
Rufián és tan reincident en les crides a la unitat de l’esquerra com promotor de la divisió de l’independentisme català. I la prudència d’Oriol Junqueras a l’hora d’ordenar la desautorització de la proposta té més de mala digestió del plat servit pel seu protegit que de condescendència. Ni ERC ni Bildu tenen més interès que la col·laboració a les diferents cambres. Intercanvi d’informació, pressió coordinada i respecte a les posicions territorials pròpies.
Llegeix tambéCom trencar Espanya tres cops per setmana
Mentre els republicans proven de sortir del pou, l’esquerra abertzale té en la seva normalització institucional un objectiu, i a arribar a la lehendakaritza, la seva meta. El concert basc evita xocs en matèria de finançament que les agendes de la resta de les formacions “perifèriques” sí que exploten. Compromís, el BNG o la CHA s’han manifestat en contra de les banderes d’ERC aquesta legislatura: el finançament singular o el quitament del deute del FLA. Afegir-hi Podem és un gripau que la direcció republicana avui no es pot empassar després de l’enfrontament públic entre Junqueras i Pablo Iglesias.
La llista plurinacional ha destapat l’asincronia entre ERC i el seu portaveu a Madrid
La llista plurinacional ha tingut un recorregut curt i ha destapat l’asincronia dels interessos de Rufián i els tempos de la direcció d’ERC. Ha estat candidat en cinc eleccions i el seu possible relleu al cartell electoral ja és una discussió pública, no participa en gaires dels grups de coordinació i la diputada per Lleida Inés Granollers el substitueix a les reunions de la direcció permanent a què assisteixen els portaveus institucionals. Les negociacions amb el Govern central les dirigeixen Junqueras i Lluís Salvadó des de la seu d’ERC al carrer Calàbria.
El seu estatus grinyola tant com la disparitat en les referències polítiques: Espanya o Catalunya? La proposta de Rufián, des del seu escó al Congrés, pretén respondre a l’onada reaccionària amb l’aliança PP- Vox a l’horitzó. Al PSOE estan encantats amb el seu paper. “Menys puresa i més cap”, diu Rufián, però la militància d’ERC encara és més independentista que d’esquerres, per més que Joan Tardà –“mestre” de Rufián– insisteixi que han de deixar de ser un partit exclusivament independentista.
