El disputado voto del señor Cayo es titulava una novel·la de Delibes, del 1978. Em va venir a la memòria llegint l’entrevista d’Enric Juliana i Javier Gallego a Santiago Abascal. “Hi ha un enemic important que vol destruir la nostra societat i no respecta les dones”, declarava: “El rebuig de la immigració massiva de gent influïda pel fanatisme islàmic unificarà Espanya” (Guyana Guardian, 9/XI/2025).
Igual que al senyor Cayo (diversos partits competeixen pel vot d’aquest vilatà), a les dones ens estan festejant des de diferents camps. No és nou que ho faci l’esquerra. La novetat ve per l’extrema dreta, encara que fixem-nos en la frase “respectar les dones”. Més que a batucada i “Ni una menys”, sona a guerrer medieval de genolls davant la Moreneta... Els seus motius són força evidents: igual com Aliança Catalana, Vox obté molts menys vots femenins que masculins.
Als partits nacionalistes, el discurs de la igualtat els dona una bandera respectable per legitimar la xenofòbia
La veritat és que sí que estan aconseguint convèncer algunes feministes. D’això parla un assaig molt interessant que acabo de llegir: En nombre de las mujeres, de Sara Ferris. Ferris assenyala que aquesta convergència –que ella bateja com a femonacionalisme – de dues ideologies tan diferents en beneficia només una. Als partits nacionalistes, el discurs de la igualtat els dona una bandera respectable per legitimar la xenofòbia: el sexisme, venen a dir, no és un problema nostre, sinó forà; ergo, per combatre’l, caldrà assenyalar i deportar estrangers. Resultat, com demostra Ferris: programes o governs femonacionalistes redueixen les polítiques i pressupostos d’igualtat, aplicant al seu lloc mesures punitivistes (i natalistes, enfocades a augmentar el nombre dels “nostres”).
El problema és que és veritat que el fonamentalisme islàmic (no l’islam en si, que no s’ha de veure, com bé assenyala Santiago Alba Rico al seu llibre Islamofobia, com a homogeni i immutable) perjudica les dones. Ho van exposar el 29 d’octubre passat al Col·legi de Periodistes de Barcelona els educadors socials del barri del Raval que han fundat l’associació Per Elles, en adonar-se’n –ens van explicar– que, contràriament als seus germans nois, moltes noies de família musulmana no anaven a colònies, ni d’excursió, ni a extraescolars, ni aprenien a nedar, ni les deixaven sortir de casa soles, i sovint acabaven contraient matrimonis concertats, o forçats. És una cosa que fa temps que denuncien, a molts països, moviments com el francès Ni Putes Ni Submises, i que aquí combaten les associacions Acesop (dones pakistaneses) i Valentes i Acompanyades, també presents a l’acte.
La convocatòria va rebre el suport de partits de dretes (aquells que, com Aliança Catalana o Junts, volen prohibir el vel, sense proposar res més), però els d’esquerra, que havien estat convidats (incloent-hi responsables institucionals d’igualtat, educació o infantesa), van brillar per la seva absència. Per què? Per por que se’ls acusés de racisme o islamofòbia? (Seria injust: criticar actituds fonamentalistes no és criticar la comunitat ni la religió). Per indiferència cap a aquelles dones i nenes? Sens dubte és més fàcil tractar amb homes, els imams, per exemple, que tenen més poder, encara que ningú no els hagi votat.
Lee tambiénBallar idees
Si amb la dreta no ens vam fer mai il·lusions, la incompareixença de certa esquerra –aquella que s’autodefineix “feminista”, però “per la diversitat”– en aquest tema suposa una enorme decepció. Això ho posen en paraules dues autores que recomano, una nascuda a Nador (després, des dels vuit anys, a Vic) i una altra a Melilla. Acabo citant algunes de les seves frases.
De Najat el Hachmi, a Sempre han parlat per nosaltres : “L’esquerra lluita contra les ingerències de l’ Església, però si es tracta de l’islam, aquestes prevencions desapareixen. El que vull per a mi és poder participar en la processó del Cony Insubmís, però per a les altres, organitzo tallers de mocador”.
De Mimunt Hamido Yahia, al seu llibre No nos taparán : “Feministes’ que ens diuen que cal respectar els costums i tradicions de la nostra cultura. Quan han respectat elles els costums i tradicions masclistes espanyols?”. “Els homes tenen dret a assumir idees universals, les dones no?”. “Respecte a ‘costums’ per davant dels drets humans és racisme disfressat de progressia”.
Res a afegir.