Ja fa temps que –gairebé– ningú no considera que La plaça del Diamant sigui un “monument a la bleda” ni “una favada”, com gosava assegurar Ramon Barnils el 1986 en un article amb el pretext de la publicació pòstuma de La mort i la primavera. Però encara hi ha qui arran de la lectura d’aquest últim llibre parla de dues Rodoredes, una de lluminosa i una de fosca, i una de les motivacions darrere la gran exposició que el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) dedica a la genial escriptora, Rodoreda, un bosc –fins al 25 de maig–, és desfer aquest malentès i, com diu la seva comissària, Neus Penalba, “tornar-la a mirar sense clixés mandrosos”.
Penalba, que fa dos anys va publicar Fam als ulls, ciment a la boca (Tres i Quatre, premis Joan Fuster i Crítica Serra d’Or), reconeix que “no es pot traduir visualment l’estil literari de l’escriptora, és impossible, però sí que es pot fer un discurs i crear un diàleg intermedial entre l’obra de Rodoreda amb unes 400 obres de pintors, fotògrafs, coreògrafes o artistes visuals de diferents èpoques, al mateix nivell d’importància”.
Lee también
La comissària, Neus Penalba, creu que la mostra pot ajudar a “tornar-la a mirar sense clixés mandrosos”
Entre aquestes obres, a més de pintures de la mateixa Rodoreda, hi ha noms tan destacats com Goya, Picasso, Antoni Tàpies, Pina Bausch, Leonora Carrington, Ramon Casas, Marc Chagall, Suzanne Valadon, Giorgio De Chirico, Dora Maar o Remedios Varo, com també d’altres de contemporanis com Michael Haneke –sí, el cineasta–, Perejaume, Toni Catany, Tura Sanglas, Laia Abril, Fina Miralles o el músic Hèctor Parra, a més d’obres de nova creació que ha comissariat Martí Sales: tres instal·lacions de Cabosanroque, Carlota Subirós i Èlia Llach, un retaule del que Oriol Vilapuig anomena “escriptura amb imatges” i dues escultures de paper i ciment de Mar Arza.
Les obres estan distribuïdes en 1.300 m² en sis grans àmbits sense intenció biogràfica –tot i que la seva vida s’apropa al visitant en vitrines amb fotografies, textos i documentació de l’època, en bona part del fons de la Fundació Mercè Rodoreda– de costat amb citacions de l’obra de l’escriptora que permeten ampliar-ne el sentit i fer-la totalment actual.
L’obra de Tura Sanglas 'El múltiple ull de la nit II', al costat d’una instal·lació de suro on se senten lectures rodoredianes
A més de textos i pintures de l’escriptora hi ha obres de Goya, Picasso, Tàpies, Leonora Carrington o Dora Maar
A la secció Innocents veiem el punt de vista dels protagonistes, una mirada que també pot ser, diu Penalba, “pertorbadora i inquietant”. A Desig, “l’àmbit conceptualment més complex” de la mostra, parla també de l’opressió, “en diàleg amb les grans narracions del patriarcat”. A Quanta guerra!, recorrem les tres guerres que van travessar la seva vida, especialment la Guerra Civil i la Segona Guerra Mundial, que a l’obra sovint es tracta des de la rereguarda, que en rep les conseqüències, la gana i la mort, sovint en al·legoria. Cases i carrers recorre l’àmbit urbà barceloní des de la Ginebra on va viure els últims anys. A Metamorfosis el visitant s’endinsa en un dels seus mecanismes recurrents, el canvi constant com a tema literari, especialment en una mirada a la natura que per ella també és “un pont que permet un bri d’esperança a personatges envoltats de tanta pena, tanta guerra, tant d’horror”. En l’últim àmbit, Ànima, hi trobem “els ressons metafísics que travessen la seva obra, un univers espiritual eclèctic i sincrètic”, a més de l’interès per “entendre com fossilitza l’inconscient col·lectiu”. No es tracta de conèixer com va viure l’escriptora i contextualitzar-la, o no només, sinó sobretot de “reivindicar la contemporaneïtat i la radicalitat de la seva literatura”, assenyala Penalba.
A més, de tant en tant trobem petites coves de suro dins les quals podem escoltar fragments literaris seus amb les veus d’Oriol Pla, Berta Giraut, Enric Casasses, Blanca Garcia-Lladó i Nao Albet. En el tram final, a més, un vídeo recull l’empremta que Rodoreda ha deixat en escriptors actuals com Colm Tóibín, Wajdi Mouawad, David Uclés, Lisa Appignanesi, Mariana Enriquez, Pol Guasch, Blanca Llum Vidal, Miguel Syjuco, Maria Sevilla, Pankaj Mishra, Lucia Lijtmaer, a més de La Veronal, Hèctor Parra i Carlota Subirós, que expliquen com van arribar a la seva obra i què els diu.
A la mostra hi ha obres audiovisuals, escultura, fotografia o pintura, a més de documentació
Cabosanroque, Carlota Subirós, Èlia Llach, Oriol Vilapuig i Mar Arza han presentat noves creacions
L’exposició entronca amb les mostres literàries que havia començat a fer el KRTU o les dedicades ja al CCCB a Pere Calders, Salvador Espriu, Ramon Llull, l’exili català a Amèrica Llatina o referents universals com Jorge Luis Borges, James Joyce o Franz Kafka. L’obra de Mercè Rodoreda no pertany al passat, sinó al present, perquè com recorda la directora del centre, Judit Carrera, “és avui un referent i font d’inspiració per a tota una nova generació d’escriptors i poetes, però també de coreògrafs, dramaturgs, artistes visuals i cineastes que hi troben una manera de llegir el retorn de la guerra i el feixisme, la set de llibertat de les dones, la força pertorbadora del desig, la fusió amb la natura o també la importància dels mites i llegendes per entendre el món”.
“L’objectiu últim d’aquest projecte –continua Carrera– és inocular el desig de llegir i rellegir Rodoreda, de fer-la descobrir a nous lectors i de multiplicar-los”, i per això també es desplegarà un ambiciós programa públic amb debats, seminaris, clubs de lectura, tallers o conferències d’experts com Mercè Ibarz o Maria Bohigas, itineraris urbans i, també La festa de la Mercè, el 8 de maig.
