Las Claves
- Jeff Tweedy presenta Twilight override, un nou àlbum triple amb 30 cançons que l'artista defineix com una experiència cinematogràfica per ser escoltada d'una tirada.
- El músic actuarà el pròxim 12 de febrer de 2026 a la sala Paral·lel 62 de Barcelona, on interpretarà temes nous i èxits de la seva trajectòria.
- El projecte, inspirat en el disc Sandinista de The Clash, ha estat gravat amb els seus fills i diversos col·laboradors, independentment de la seva banda Wilco.
- Tweedy ha avançat que per al concert a Barcelona podria preparar una versió de Rosalía, a qui considera una de les artistes més importants de l'actualitat.
- L'àlbum aborda temes com la percep
En una etapa de dispersió en què nombrosos artistes treuen senzills un rere l'altre, que sovint no s'acaben integrant en cap disc, Jeff Tweedy posa a prova l'audiència amb un nou treball personal de caràcter triple, Twilight override (Sony), que donarà a conèixer a la sala Paral·lel 62 el pròxim 12 de febrer. Segons el referent de Wilco, “és simplement art. Oi que es fan llibres de totes les mides i la gent hi està d’acord? A la gent li encanta aprofundir en un llibre llarg i també un de curt, i no es queixen que hi hagi massa capítols. En la música hi ha una expectativa degut a una restricció tecnològica”, comenta a través d'una videoconferència.
La noció de crear un àlbum triple li va sorgir després d'haver escoltat sovint el disc Sandinista de The Clash, moment en què va reflexionar “que amb trenta cançons i gairebé dues hores poden sortir coses interessants que no havia fet abans, així que em va semblar un repte emocionant”. Així mateix afirma “que estaria bé que la gent l’escoltés sencer d’una tirada almenys un cop, perquè és com una pel·lícula, i no només miraràs diferents escenes per fer-te’n la idea, oi? És bo que la gent s’ho prengui d’aquesta manera almenys una vegada i tingui aquesta experiència perquè crec que he creat alguna cosa diferent, no és com els altres discos, tot i que alhora cada cançó ha de valer-se per si sola, i igual com cada disc del disc hauria de valer-se per si sol i de fet són tres discos diferents, no només una llarga llista de reproducció”.
Lee también
L'extensió de l'àlbum es relaciona igualment amb la forma de percebre el temps: “M’encanta la manera com el temps pot ser manipulat pel nostre estat d’ànim, i crec que el pas per la pandèmia ens ha canviat d’una manera a la qual la gent encara s’està adaptant. De vegades és com si 15 segons fossin una eternitat. Tots vam quedar extremadament traumatitzats pel que vam passar, i no hi ha cap possibilitat de col·lectiva de curació que no impliqui molt de temps, però hem de seguir avançant, hem de seguir vivint. De fet, el passat mateix no és més real que el futur, perquè només existeix en la nostra imaginació, perquè la manera com pensem els esdeveniments del passat canvia i canviarà amb el temps. És un tema fascinant, i la música té aquesta qualitat de moure’s a través del temps amb nosaltres”.
Per si algú ho dubtava, l'artista remarca que no va compondre aquestes peces tenint en ment Wilco, sinó que “la majoria eren específicament per aquest disc i per les veus que les canten, un grup amb els meus fills –Spencer i Sammy– i Macie Stewart, Sima Cunningham, Liam Kazar, que em van inspirar molt, m’encanta cantar amb ells, així que vaig escriure un munt de cançons per fer-ho”.
L'artista afirma que amb trenta temes i gairebé dues hores ha aconseguit innovar com mai.
Al llarg de deu anys ha llançat deu àlbums i tres obres, però no en presumeix: “El meu pare anava a treballar cada dia, i jo puc fer una cosa que és 100.000 vegades més agradable que el que feia ell, i no me’n canso mai. No sempre em sento inspirat, simplement organitzo la meva vida al voltant de la música, i per això tendeixo a fer-ne molta”.
Quant a l'actuació en viu, Tweedy adverteix que no interpretaran el disc sencer, per descomptat, però sí prop de 18 temes i diverses peces de treballs previs, tot i que també provaran d'executar “una cançó d’algun músic local de la ciutat on siguem”. I pel que fa a Barcelona? “Encara no ho sé, potser una de Rosalía. És una artista de debò, una de les més importants ara mateix”, afirma, i s'anticipa a aquells que se sorprenguin pel seu interès en un estil musical en teoria tan distant del seu propi món: “Tinc orelles. No crec que només hagis d’escoltar coses que són del teu àmbit d’experiència, aquesta és la bellesa de l’art, qualsevol el pot consumir i confrontar-se amb una consciència diferent, t’ensenya a tenir una ànima o una mica d’empatia”.
És possible que a Barcelona s'interpreti una peça de Rosalía: “És una artista de debò, una de les més importants ara mateix”
També assegura que el nou disc “és polític de moltes maneres diferents que no necessàriament passen per parlar d’esdeveniments actuals, des de la creença que la majoria de la gent que escolta la meva música té ulls i orelles propis i pot veure què està passant, i vull presentar alguna cosa que mostri una connexió amb el món real, i que hi hagi alegria, que la gent sigui lliure de pensar el que vulgui, no només indignació i combat. La llibertat per la qual més val la pena lluitar és la llibertat de pensar, i la llibertat de pensar com vulguis, de visualitzar un futur millor, de crear bellesa. En canvi, quan passes la vida a les xarxes bàsicament t’has ficat en una gàbia i has renunciat a aquesta llibertat, i com a ciutadà n’has de ser conscient”.
Aquesta mesura no implica abandonar-ho completament, atès que encara conserva un espai a Substack: “El meu amic George Saunders va dir que són xarxes socials purificades per la consciència, i tot i que no és perfecta, l’he pogut fer servir d’una manera sana i positiva. Internet ens va prometre una capacitat immediata de comunicar-nos fora de l’esfera familiar i comunitària, però la majoria de la gent ja no ho fa servir d’aquesta manera, sinó per dividir, separar i aïllar grups i culpar-ne uns altres, és un experiment social terrible que ha anat molt malament, però m’esforço molt per fer que les meves interaccions estiguin basades en la idea que la connexió era la promesa i per això val la pena utilitzar aquesta eina”.
“Crec que has d’estar present pels teus veïns i per la teva comunitat com a ésser humà i ciutadà. Com a artista estic disposat a renunciar al regne material perquè no crec que valgui res, però no renunciaré al regne espiritual ni al regne de la bellesa. Això és meu, també és un acte de desafiament”, conclou.
