Sense pau ni treva al tren
El pati digital
No hi ha pau ni treva a les xarxes davant una tragèdia. Tampoc miracles polítics. Els primers missatges de solidaritat i col·laboració entre el Govern central i el PP pel xoc de trens que li ha costat la vida a una quarantena de persones es van diluir per l'extrema dreta a mesura que augmentava el nombre de víctimes i el càlcul cost-benefici polític.
Hi ha errors comercials, com el d'Ouigo, que es va oblidar de desprogramar un missatge a X en el qual oferia places d'alta velocitat més barates. “De Blue Monday a Ouiii Monday. Fes que el dia més trist de l'any sigui molt més alegre amb una escapada Ouigo”. La desafortunada distracció es resol amb una disculpa pública i la retirada “immediata" del missatge. “Avui només volem expressar el nostre respecte i condol pel tràgic accident ferroviari”. Sense marge per al negoci i pendents de la investigació de la Guàrdia Civil, la responsable de la infraestructura, Adif, obre el seu web amb un missatge informatiu i l'operadora Iryo amb un d'equivalent de condol.
Després hi ha la deshumanització ideològica. Santiago Abascal i els portaveus de la dreta havien dictat sentència diumenge a la nit mentre anava augmentant el recompte de víctimes mortals. El president de Vox va sostenir en un missatge que “per desgràcia, i lamento dir-ho, com en tantes catàstrofes que ens han colpejat aquests anys, no puc confiar en l'acció d'aquest Govern. Res no funciona sota la corrupció i la mentida”. I continua i continua...
L'exatleta i candidat de Podem a l'alcaldia de Madrid, Roberto Sotomayor, va llançar l'avís: “Comença una altra campanya de desinformació i intoxicació. Prepareu-vos per veure i sentir els dies vinents autèntiques barbaritats de les males bèsties que conviuen entre nosaltres”.
El primer pas és sembrar dubtes: “Encara no ens han explicat per què es va donar l'apagada. No ens explicaran mai per què van xocar els trens”, escriu Lucía Etxebarría. I el següent, engegar el ventilador amb titulars descontextualitzats: “El president de Renfe es gasta 2,5 milions en fitxar 28 nous directius en set mesos, la Moncloa aprova 228 milions d'euros per sufragar el metro del Caire” o “Espanya donarà un crèdit al Marroc de 750 milions per comprar trens”. Tot és especular i burxar en els límits de la tragèdia: “Quants quilòmetres de vies es podrien haver millorat amb els 228 milions que el Govern va donar a Egipte per al seu metro? Quants trens es podrien haver modernitzat amb els 750 milions al Marroc per als seus trens?”
La fallada humana està pràcticament descartada perquè els sistemes de seguretat corregeixen qualsevol acció errònia, així que cal mirar en la infraestructura i voltants. Els voltants són el ministre Óscar Puente, que afronta la seva segona crisi després de la tragèdia de la dana, en la qual va oferir a les xarxes una masterclass de comunicació i reconstrucció. La vehemència no està renyida amb l'eficàcia, però, en aquest cas, Puente no pot plantar cara malgrat l'excel·lent resposta dels serveis d'emergències. Les víctimes havien pagat bitllet i proliferen els missatges publicitant avisos d'Adif sobre incidències tècniques en el tram d'Adamuz.
La inquietud mediàtica és contagiosa i el president del PP és reincident. Per no perdre el focus, Alberto Núñez Feijóo es reuneix amb els expresidents de Renfe, Pablo Vázquez, i l'exdirectora general de la companyia, Berta Barrero. Són càrrecs dels antics governs del PP amb els quals pretén analitzar la situació “en temps real” i tenir “la informació tècnica més solvent”. El líder popular vol donar la imatge d'“estar pendent a tota hora”, però ensopega amb la mateixa pedra que en la dana i les seves comunicacions “en temps real” amb Carlos Mazón.
La responsabilitat institucional dels dirigents polítics hauria d'incloure la paciència davant les tragèdies. El suport a les autoritats competents i la solidaritat amb les víctimes ha de prevaler. És el que van fer Pedro Sánchez y Juan Manuel Moreno Bonilla en la compareixença conjunta. Ningú no trobarà a faltar Feijóo si es manté en una discreció exigent; al contrari, tothom recordarà els errors de comunicació que pugui repetir respecte a la tragèdia de València.
El pitjor de les xarxes conviu amb el millor. Els passatgers dels trens van donar testimoni immediat de la tragèdia gràcies als seus telèfons. Tot i així, hi va haver qui va voler fer negoci venent imatges falses generades amb intel·ligència artificial. I els familiars dels passatgers, desesperats, van apel·lar a la “màgia” d'X i Instagram per localitzar els seus éssers estimats. Més humanitat i menys brega política.
