Cesc Cornet se sorprèn que
Novetat editorial
A l'obra ‘Les ombres que ens acompanyen’, l'autor examina tres successos delictius ocorreguts entre Barcelona i Bizkaia per tal de novel·lar “les casualitats macabres de la vida”.
Cesc Cornet, fotografiat recentment a la llibreria Ona de Barcelona
Tres successos que inicialment semblen no tenir relació: una senyora trobada sense vida dins el portaequipatges del vehicle d'un doctor a Barcelona, la localitat on es perd el rastre d'una reconeguda vocalista d'un certamen televisiu que viu de records passats, i una altra dona implicada en un sinistre viari a les proximitats d'Elantxobe, una vila de la costa de Bizkaia. Quin podria ser el seu nexe d'unió?
Cesc Cornet (Anglès, 1979) entrellaça aquests relats en la seva obra més recent, Les ombres que ens acompanyen (Columna), un relat de gènere negre on incrementa l'exigència i s'endinsa en el que ell defineix com tres llibres en un de sol: “M’agraden molt les trames, i em va semblar molt típic seguir-ne dues alhora que entrellacen passat i present. Jo volia fer quasi tres llibres independents, que quan comences potser no l’acabes d’entendre, perquè són tres trames completament diferents, però de mica en mica es van apropant i al final és molt bèstia però al mateix temps molt real”, afirma l'autor.
Lee también
Un desenllaç sorprenent, a més, dividit en tres actes, i la veritat és que no es pot parlar d'un acabament alegre: “És un final apoteòsic, que són els que m’agraden, i a més jo soc anti-finals feliços, perquè la vida és molt dura”. De totes maneres, sí que avisa que no té preferència pels malvats que ho aparenten, sinó que com ocorre amb freqüència, “les persones més normals poden ser els assassins més despietats”.
Cornet està convençut que la seva especialitat, la novel·la negra, “serveix molt per fer denúncia social”, tot i que en aquesta ocasió únicament pot explicar que “és un tema que va afectar molt el nostre país fa uns anys, a Catalunya i a Espanya en general”.
L'autor afirma que la gent més corrent
L'autor tampoc desitja aclarir quina va ser la procedència de l'obra, fora d'un atzar significatiu, “el típic fil vermell que diu que la gent està connectada, però sempre parlem d’aquestes casualitats com a coses bones, i tenia ganes d’escriure una novel·la on les casualitats fossin macabres”, és a dir, que en part és una obra al voltant de “el destí i les casualitats macabres de la vida”. En canvi, la seva producció no és fruit de la casualitat, sinó que tot està unit des de la gènesi: “Soc un escriptor de mapa –cada matí, de cinc a dos quarts de vuit–, ho organitzo tot abans de començar a escriure, tot i que potser en un 25 o 30% del text em deixo portar, quan em llevo i penso potser que avui tinc ganes de ser bèstia a la novel·la i em deixo sorprendre a mi mateix, potser mataré algú que ni jo no m’esperava...”. Tanmateix, els fils narratius i les matèries estan establerts amb antelació: “Has de pensar en tots els detalls, i anar fent créixer els personatges físicament i psicològicament perquè el lector entengui el final, a poc a poc al llarg del llibre, deixant anar píndoles i dosis de pistes molt pensades i molt cronometrades. Prefereixo despertar les passions que siguin, però que la gent no s’avorreixi”.
Fervent seguidor del gènere negre i criminal: “Potser llegeixo 35 o 40 llibres a l’any, dels quals un 98% són novel·la negra i la resta novel·les de les que sento parlar i ho provo, però he de reconèixer que em costen, necessito que passin coses, igual que en els meus llibres”. Dins dels seus autors predilectes figuren Mary Higgins Clark, Agatha Christie, Marc Pastor, Ruiz Zafón, Toni Hill, Laia Vilaseca o Oriol Canals, malgrat que si existeix un escriptor del qual adquireix cada nova obra de forma immediata, aquest és Santiago Díaz. “De vegades penso: ‘Com pot ser que no tothom sigui de novel·la negra?’. És un gènere que m’apassiona”, reitera.