Aquests altres homes
Caroline Darian és la descendent de Gisèle Pelicot, la dona que va patir agressions sexuals col·lectives durant diversos anys mitjançant la submissió química exercida pel seu espòs. Compta amb 47 anys i, arran de la sentència contra l'home que ella rebutja reconèixer com a pare, manté la seva ferma oposició a la violència masclista amb una serenitat digna d'elogiar.
Dins d'un reportatge recentment emès pel canal institucional del Parlament francès, Caroline Darian exposa diversos testimonis de submissió química. En un d'aquests, apareix una noia de tretze anys que intuïa que el seu pare abusava d'ella mentre dormia. La mare va confiar en ella de seguida i els exàmens toxicològics van detectar restes d'un sedant molt fort. També van confirmar (gràcies a l'extensió de la seva cabellera) que les agressions havien començat feia quatre anys, quan tot just en tenia nou.
Davant les barbaritats masclistes, tan sols protesten les dones i un reduït grup d'homes conscienciats.
En el reportatge, cada atacant és un home, “homes normals”, d'aquells que el seu cercle sol considerar com a persones força amables. Les víctimes són femenines excepte en una ocasió: un jove de disset anys a qui un adult va posar una substància a la copa per després sotmetre'l a uns abusos que li han provocat danys irreversibles. Alhora, davant les barbaritats derivades del masclisme, tan sols protesten dones i un petit grup d'homes conscienciats. Representen de debò una minoria aquells homes que senten repulsió per aquestes conductes tan deplorables? Personalment ho dubto, però em qüestiono constantment per quina raó no sorgeix una iniciativa masculina forta, ja sigui física o digital, que cridi conjuntament no només contra el dany que els botxins masclistes causen a les dones, sinó també per defensar la seva pròpia imatge com a homes educats.
L'acció #NotAllMen, va constituir un intent feble que va obtenir una incidència mínima, semblant més preocupat per la incomoditat de sentir-se assenyalats que per la base del conflicte. I el nucli de la qüestió no es troba en les feministes woke, que, amb una hostilitat global i descontrolada, els agrupen a tots com si fossin simples homínids. El fonament del problema és el de costum: l'ordre patriarcal que impulsa les accions d'homes que fan coses que molts altres varons mai no farien. Aquesta mateixa configuració, per cert, és la que dóna suport a les dones que emparen cegament els abusadors quan aquests formen part del seu entorn familiar o d'amistats.