Posa't un burca, que sabràs el que és
EL PATI DIGITAL
De vegades, les coses són simplement el que semblen. El burca sembla una presó i és una presó.
Fa molts anys, una companya d'aquest diari, gran Myriam Josa, va portar un burca d'un viatge informatiu a l'Afganistan. Les dones de la casa vam córrer a posar-nos-el, per saber de què es parla, ajuda experimentar-ho. Pesa, molt. Impedeix de veure. A través de la reixeta només arriben trossos d'imatges. Costa de parlar, les paraules s'estavellen contra el mur de tela.
També les converses arriben a retalls, resulta gairebé impossible entendre el que s'escolta. És difícil respirar, l'olor del propi alè entra de nou pel nas, un cercle que alimenta la sensació de tancament. Dona calor. A l'estiu, la suor es converteix en llardós davant la impossibilitat d'alleujar-lo: ni tan sols les gotes que vessen per la cara i el cos no tenen permís per sortir a l'exterior.
De vegades les coses són també tan simples com ho semblen: el burca és inadmissible des de qualsevol punt de vista. Si les compliquem, és per alguna cosa, i això cal saber-ho.
Les esquerres són molt aficionades a les 'causes', i sembla que quan col·lideixen entre elles, el suposat antiracisme i els drets de les dones, aquestes queden sempre en segon lloc
Aquesta setmana e l Congrés va votar en contra de la proposta de Vox, emparada pel PP, per prohibir el burca i el nicab en espais públics. Per no fer-li el joc a la ultradreta i contra la islamofòbia que, diuen, destil·la. Una proposta enverinada, perquè ningú que no sigui un fanàtic no pot emparar aquelles presons que, evidentment, només s'imposen a les dones, però ningú tampoc no vol coincidir amb Vox.
Però aquesta és la pràctica política des que el món és món i que no es facin els ingenus, dreta i esquerra l'exerceixen sempre que els és possible per debilitar el contrari: al Congrés es va plorat i, a més, assabentat de a què s'hi va. I si no volen votar amb l'extrema dreta, doncs presentin les seves propostes, siguin llei o el que siguin.
Sí, ja se sap que a Vox l'importen les dones entre poc i gens. I tot i això resulta no contradictori, sinó perfectament esperable que comptes d'X identificables amb la dreta i l'extrema dreta defensin ara els drets de les dones: “Només PP i Vox hi van votar a favor. Els presumptes feministes defensen la invisibilització i la submissió de la dona. Victòria de l'islamisme i derrota de la llibertat de les dones” (@GuajeSalvaje). És el que (els) tocava.
El que no tocava és que el progressisme acabés posant en una mateixa frase “llibertat” i “burca”, com denuncien des de la plataforma feminista Contra el Borrado de las Mujeres (@ContraBorrado). Yolanda Díaz, vicepresidenta del Govern espanyol, s'ha sentit dir de tot menys bonica per defensar que la prohibició de burca i nicab “vulnera la llibertat religiosa”, tot i que reconegudes expertes en l'islam, com la professora emèrita de la UB Dolors Bramon, recorden que “l'Alcorà només demana als creients que amaguin les seves parts sexuals”.
Sí, s'està vulnerant una llibertat, però no és la que la dirigent de Sumar diu. Més que buscar nous noms per a la cosa de les esquerres, potser haurien de buscar noves polítiques. La prova és que dimecres el portaveu d'ERC al Congrés, Gabriel Rufián, es despatxava dient que “el burca és una salvatjada”. Doncs el dia abans no sembrava tenir-ho tan clar. Potser s'han adonat “de com de lluny que estan dels seus votants” (@mirondecallejon).
“Em mata veure com es defensa el burca com a multiculturalitat” (@mariu_tl). Un altre debat que es multiplica a les xarxes i que punxa al moll de les esquerres és la jerarquia de les causes, a les quals el progressisme és tan aficionat. Ha de ser acceptable una pràctica que atempta contra la llibertat de les dones perquè col·lectius islàmics l'emparin, per no ser, diguem, titllats de racistes o antimusulmans? Doncs per a alguns sembla que sí: “És el que està de moda i et donarà el vot del Torrente del teu barri” (@RobeznoGrrr, un perfil d'extrema esquerra).
Així que està de moda. El debat és també si demanar la prohibició del burca és fer-li el joc a la dreta: “Afecta 500 dones a tot Espanya, en un país de 50 milions de persones. Busca ficar a l'agenda un problema que és absolutament insignificant a Espanya” (@Carolalon1).
Doncs res, li respon una àmplia majoria de tuitaires, esperarem que el problema sigui més gran: “Quin és el nombre mínim de víctimes a Espanya que es necessiten perquè una violència contra les dones es consideri tal i es faci alguna cosa per evitar-la?” (@EnMantis). O es tracta d'una estratègia electoral a l'estil Mélenchon (jo no, el de França)?
Al final resultarà que quan col·lideixen diferents causes, la de les dones queda sempre per darrere.
“Això no és un assumpte d'extrema dreta. Que ells ho carreguen amb una retòrica insuportable? És cert. Pero un país que presumeix del respecte a la dona, a més dels problemes de seguretat, no ha de tolerar la imposició del burca fora de casa” (@iguardans).
Però no ens oblidem de l'Iran.
