Gaudí, universal com la llum
El pare Puig, tot just arribat del Vaticà, acaba de celebrar la missa a la basílica dels Sants Màrtirs Just i Pastor, al cor de Ciutat Vella; i conversem a la sagristia, sobre un mil·lenari baptisteri per immersió excavat a la roca. Puig surt a acomiadar-me a la porta de l’església, justament on Antoni Gaudí va ser detingut per defensar el català durant la dictadura de Primo de Ribera. Ho recordem parlant de com la universalitat i la proximitat poden arribar a connectar-se i com ho aconsegueix el geni de Gaudí. Col·laborem explicant-ho a ‘ The Gaudi code’, el programa que la BBC World Service dedica a la nostra Sagrada Família aquest Any Gaudí que comença i en el qual esperem el nou Papa en el més visitat –cinc milions de persones el 2025– dels nostres monuments, que ja és, a més, l’església més alta del món.
Gaudí serà sant Antoni Gaudí?
És molt probable, perquè ja s’ha presentat un presumpte miracle que ha realitzat...
Quin?
No es permet revelar-lo...
Va, doctor, que seria una primícia.
Diguem que una persona va demanar la seva intercessió quan tenia un 99% de possibilitats de morir... I es va salvar.
Qui decideix si és miracle o no?
Ho considera la congregació amb una comissió de metges.
Gaudí va fer miracles amb la seva arquitectura, però la seva vida va ser la d’un sant?
No es va treure mai de sobre el seu mal geni, segons els testimonis consultats.
Un exemple?
Va etzibar al pare Enric d’Ossó, fundador de les monges teresianes, després de sentir-lo opinar sobre arquitectura: “Vostè dediqui’s a fer misses, que jo em dedicaré a fer cases”.
Sants barons.
Però és que un sant no és un home perfecte, sinó algú que lluita per assolir virtuts: no per enlluernar els altres, sinó per ser fidel a Déu. I Gaudí va tenir un projecte arquitectònic que va desenvolupar en paral·lel al cristià. Va arribar a ser un místic.
I captaire: vostè explica que va arribar a pidolar per acabar la Sagrada Família.
La Sagrada Família primer es construeix dins de Gaudí i després a fora.
Un iter perfectionis?
Un camí de perfecció, sí, que Gaudí no va deixar de recórrer mai.
Aquesta ruta culmina amb la Sagrada Família?
En aquest camí Gaudí és, a més, perfeccionista i assaja solucions sense parar, una darrere l’altra, fins a escollir-ne una. Les naus de la Sagrada Família són la seva tercera solució. Aquest camí és treball i sacrifici. No hi ha perfeccionament sense treball i sacrifici.
Finalment, Gaudí, solter, sense fills, sol: no té més família que la Sagrada Família...
Abandona totes les altres obres i es queda amb la Sagrada Família, perquè vol que sigui la màxima perfecció possible tot i sabent que ell no l’acabarà, perquè és impossible.
Donava per descomptat que la continuarien altres potser menys perfeccionistes?
Ho sabia i per això deia que “ l’ amo d’aquesta obra no té pressa”. Era conscient que havia de donar les pautes perquè ho poguessin fer bé sense ell. Aquí estem.
“No val la pena construir res que no sigui etern”: és una altra de les seves frases.
Gaudí era conscient que no se li resistia cap projecte. I que era capaç de donar a cada obra una personalitat pròpia, única i incomparable. Quan comparem la casa Batlló amb la Pedrera veiem que no s’assemblen gens, quan només passen cinc anys entre l’una i l’altra.
I la Sagrada Família és la més universal. Per què és cèlebre al Japó?
No només; també a Corea, la Xina... Venen a veure-la cada any milers d’asiàtics.
Què la fa tan universal?
Quina diferència hi ha entre un coreà i un europeu? Tots els humans connectem a través de la bellesa i la sensibilitat. El que fa Gaudí és mística cristiana, que es fonamenta en la sensibilitat i la bellesa: llum, harmonia, profunditat...
I la connexió xintoista?
Aquesta connexió gaudiniana a través de la natura, evident en la Sagrada Família, supera avui totes les diferències culturals. Gaudí s’inspira en les fonts de la natura que són obra de Déu.
Sense derivar en panteisme?
Gaudí és catòlic, ergo universal, i en aquesta connexió amb la natura es troba amb
Orient, però també en l’escriptura i la litúrgia i en el ritu.
Res més ritual que el xintoisme.
L’escriptura i simbologia cristiana és un sistema de referències que connecta Occident amb Orient i que apel·la en els símbols a tots els sentits. Gaudí també concedeix molta importància a les campanes, al so, a la música amb els quatre orgues, les cantories i cors...
Ones de llum i so per l’univers?
I en les formes: columnes com arbres; com ossos; com fruites... A la Sagrada Família els animals tenen el seu símbol, les plantes tenen el seu símbol... Tot és un univers simbòlic interpretable universalment. Gaudí unifica la part funcional i la simbòlica com no havia aconseguit cap arquitecte abans.
En què s’inspira?
En el seu entorn immediat des de petit: els dracs són les sargantanes de la seva masia de calderer al Camp de Tarragona. Però també els símbols que uneixen Orient i Occident en la representació de la natura que ja apareixen al Llibre de l’ Apocalipsi com el paradís de Déu. És la nova Jerusalem que ascendeix cap al cel.
Ja és l’església més alta del món.
Qui entra a la Sagrada Família ha d’elevar la mirada i se sent elevat.
