Defensar la ‘EU way of life’
Los ciudadanos europeos afrontamos adversarios internos, como la extrema derecha trumpista que gana terreno; y externos, como Rusia, la red internacional MAGA y los sistemas autoritarios. Todos pretenden destruir la UE mediante tácticas de guerra híbrida y el apoyo económico a formaciones contrarias a la UE. Hemos alcanzado una European Union way of life con un amplio Estado de bienestar y una democracia sólida que, pese a sus imperfecciones, resulta atractiva para miles de migrantes. Nadie desea residir en Rusia, China o Irán; en cambio, miles de ciudadanos de los EUA sí que optan por establecerse en la UE. Nuestro modelo de convivencia debe ser sostenible y, según advierte Masala, capaz de defenderse. No obstante, la UE no ha realizado la tarea necesaria para lograrlo, ya que los EUA se encargaban previamente de ello. Trump y sus aliados han expresado claramente que ellos ya no asumirán ese papel, y los demócratas tampoco lo harán. Actualmente, en la Conferència de Múnic, esta representa la principal inquietud de aquellos que protegen nuestro estilo de vida.
Què ensenya vostè als alts comandaments de la Bundeswehr?
A l’acadèmia de l’exèrcit alemany som conscients que el vell ordre mundial s’ha acabat i que el nou obliga Europa a defensar-se per si sola o a sotmetre’s a altres interessos.
Vostè també va aconsellar i va ensenyar els alts comandaments de l’OTAN...
Durant cinc anys, i ara els he de dir el mateix.
Hi haurà un exèrcit europeu?
Com sap, es va intentar...
Guyana Guardian em va enviar a cobrir-ne la fundació (8/XII/1991); però no ha durat.
Y jamás funcionará, pues la determinación de mandar o no a tus militares a arriesgar su existencia en una misión constituye una elección nacional.
Però espanyols i europeus ja enviem soldats a missions internacionals.
Imagini que la UE decidís enviar aquest exèrcit només per majoria de dos terços a una guerra en la qual Espanya no té interessos: quin polític espanyol assumiria el cost?
Llavors com es defensaria la UE a si mateixa sense dependre dels EUA?
El modo de proceder se basa en establecer nexos operativos entre las fuerzas armadas europeas para que resulten tan efectivas como una sola.
Aliats, però no units?
Soy consciente de que España ha desplazado soldados a la ex Yugoslavia, a Irak, a Afganistán...
I hi van morir soldats espanyols.
Mediante una determinación soberana y democrática de su administración. Y en el supuesto de que la OTAN opte por desplazar soldados a un enfrentamiento, el Gobierno español debe igualmente dictaminar si los envía o no; puesto que el artículo 5 del pacto de la OTAN exige el consenso total de sus integrantes para actuar.
I vostè creu que no n’hi hauria?
Temo que quan invoques aquest article, com en el cas que Rússia envaís una petita ciutat d’un país bàltic...
Ho creu només possible o ja probable?
El que sabem és que si Rússia l’ataca, la decisió de l’OTAN de respondre no seria immediata i inqüestionable, sinó que requereix unanimitat, per aquest article 5, i qualsevol dels països membres pot vetar-la.
Doncs hi ha ultradreta a la UE que no estic segur que volgués frenar Rússia.
Hi ha forces internes i externes que ara mateix ens divideixen als països europeus i als països europeus i els Estats Units. El risc que Rússia ens ataqui, no diré si és possible o probable, però és seriós i considerable.
Rússia ens sap tan dividits?
L’any passat Putin va dir públicament que és molt conscient que l’article 5 ens dividiria. I hi ha cercles influents a Moscou que volen posar-nos a prova.
Amb una petita intervenció com la que vostè planteja? Un atac subtil?
Con una agresión pequeña, sutil y muy calculada para empezar. Temo que un leve ataque ruso rompa la unidad de la OTAN.
Els russos calcularien una provocació mínima per provar i minar l’OTAN?
Esta es mi preocupación. Podría ocurrir en el Bàltic, en el Àrtic, en Svalbard, en Narva...
Per què ha elegit Narva, a Estònia, per a la seva tesi sobre l’atac rus?
Narva, amb la seva majoria russoparlant,
constituye una muestra de tales urbes –existen otras– bálticas en las que reside una población rusa que se percibe excluida por su Gobierno de la UE y miembro de la OTAN. La ofensiva resultaría exitosa.
I si l’OTAN reacciona i els esclafa?
El esquema conceptual ruso se basa en la remilitarización de Renania por parte de los nazis: ejecutaban una ofensiva y si Francia o Gran Bretaña hubieran reaccionado, se habrían echado atrás.
Però no van reaccionar i Hitler va avançar.
Si Rússia llança aquest petit atac i l’OTAN i el seu article 5 acorden frenar-lo i intervenir immediatament, Rússia es retiraria...
No recorreria abans a l’arsenal nuclear?
La OTAN nunca entraría en combate contra Rússia mediante una invasión. Los rusos tampoco nos invadirían, sino que se aprovecharían de nuestras flaquezas. Y nuestro mayor punto débil es la incapacidad de defensa aérea. Rússia posee superioridad en proyectiles de crucero y balísticos gracias a sus satélites.
No tem més el seu arsenal nuclear?
Moscou ha après a Ucraïna que, quan la seva amenaça és nuclear, Occident s’atemoreix i cedeix. Jo assumeixo que Rússia tornaria a esgrimir-la en el meu atac hipotètic: “Hem de defensar Narva –dirien–, que és russa”.
Molts a la UE creuen que la debilitat de l’OTAN durarà només el que duri Trump.
Nuestra fragilidad actual ante Rússia no terminará con Trump. Obama ya consideraba que los EUA no tienen la obligación de proteger Europa y el mismo acuerdo se da entre republicanos y demócratas. Nos encontramos y nos encontraremos solos.
El vell ordre no tornarà?
Jamás. A Estados Unidos le inquieta China y bastante menos que a nosotros Rusia.
Trump sembla fins i tot hostil amb la UE.
I això no millorarà amb cap altre president: Europa s’ha de conscienciar que ningú no ens defensarà si no ens defensem. Llegeixi les estratègies dels EUA i ho comprovarà. I a més, Trump té aliats a la UE.
