La vellesa a Catalunya té una llum pròpia, feta de records, de places plenes de converses lentes i de bancs mirant el mar o la muntanya. És una etapa que sovint s’associa al silenci, però jo hi veig saviesa i resistència. Les persones grans han viscut dictadures, transicions, crisis i renaixements culturals. Han construït el país amb feina discreta i constància. Tot i això, la vellesa també porta soledat i fragilitat, i com a societat encara ens costa mirar-la de cara. Cuidar la gent gran és cuidar la memòria col·lectiva. La vellesa no hauria de ser un final, sinó una etapa digna i acompanyada.
Marc Puiggròs Bellver
Barcelona
Mostrar comentarios