El 30 de desembre, travessant un pas de vianants amb el semàfor verd i per tal de sortir de la trajectòria d’una bicicleta, vaig caure i no vaig poder evitar un fortíssim cop als genolls. El resultat, dos esquinços en dos lligaments. I si, afortunadament, m’estic recuperant, l’ensurt encara el tinc al cos. El maleït ciclista, per cert, va continuar el camí.
Un altre perill són els amos de gossos amb corretja quilomètrica, que més d’una vegada m’han passat fregant. Tinc 80 anys i m’agrada caminar i haig de caminar. Però encara que el meu cos és prou fort, em fa por sortir al carrer. Dir que sento estrès és poc davant l’anarquia i l’incivisme d’aquesta gent.
He passat per totes les situacions qu fan sentir mes insegur al vianant, per totes❗️bicicletes, patinets i motos indistintament, circulant contra direcció; sortir d’un portal un energúmen en patinet; motos… tots per les voreres a tota velocitat, sense cap respecte i amb absoluta impunitat. Afortunadament, m’estic recuperant. L’ensurt, però, encara el tinc al cos.
Ana María Martínez
Barcelona