La reconstrucció que necessiten les localitats valencianes afectades per la DANA va més enllà dels habitatges, els negocis o les infraestructures. També és emocional. El dolor per tot el perdut entre l'aigua i el llot no és una experiència individual sinó col·lectiva. Els psicòlegs especialitzats en emergències i en cultura emocional expliquen que es tracta d'un duel comunitari. “És un lament compartit que requereix suport mutu i reconstrucció emocional”, afirma Teresa Bobes-Bascarán, investigadora i professora de Psicologia de la Universitat d'Oviedo en un article publicat a The Conversation .
I en aquella reconstrucció emocional tenen molt que dir les administracions públiques, les institucions i els col·lectius professionals d'intervenció comunitària, però també tots i cadascun dels ciutadans perquè, com apunta Bobes-Bascarán, “la ciència ens mostra de forma inequívoca com el suport social i comunitari és fonamental per esmorteir l'impacte emocional davant desastres naturals”.
La cohesió, el compartir amb d'altres i la solidaritat són els elements fonamentals per a la resiliència
Guillermo Fouce, president de Psicologia sense Fronteres, coincideix que “la cohesió, el compartir amb d'altres, l'ajuda mútua i la solidaritat són els elements fonamentals per a la resiliència, que és la capacitat de resistir i créixer davant situacions adverses”. Per això, diu, la resposta col·lectiva és important perquè les víctimes més directes se sentin acompanyades, acompanyades, i reconegudes com tals, com víctimes.
Ara bé, aquell acompanyament requereix de molt més que de la solidaritat ciutadana. “És important desenvolupar programes d'intervenció comunitària i activar recursos de grup, involucrant no només psicòlegs especialitzats en emergències i catàstrofes sinó també treballadors socials, sociòlegs, pediatres, docents, entrenadors esportius, farmacèutics...”, expliquen Sergio Macho, secretari de la Junta de la Secció d'Emergències de l'Escola de Psicologia de Catalunya (COPC), i Mireia Cabero, professora de Psicologia de la UOC i directora de Cultura Emocional Pública.
Un voluntari de Psicòlegs Sin Fronteras parla amb una afectada per la DANA en un institut de la localitat valenciana de Sedavi
Subratllen que són aquestes xarxes transversals d'agents socials les que poden ajudar a identificar com està la població, a detectar casos crítics i dirigir-los allà on puguin ser diagnosticats i rebre ajuda, a activar grups de duel, de compte i ajuda mútua...
En aquest sentit, Cabero apunta que és el moment que les administracions activin aquests agents sense esperar a tenir la població devastada. “És el moment que els ajuntaments contactin amb el tercer sector especialitzat en catàstrofes i es deixin assessorar sobre coses senzilles que poden fer, com organitzar reunions amb organitzacions esportives, culturals, educatives, de lleure o sanitàries per construir una estratègia poblacional, per activar grups de duel i d'ajuda mútua en espais on acudeix o està representada tota la població”, diu.
Els ajuntaments han de facilitar àgores on la gent pugui posar nom a les seves emocions
Però com no totes les persones buscaran ajuda, Cabero apunta que les autoritats locals també haurien de cridar a totes les famílies per interessar-se per la seva situació i detectar si estan en risc psicològic.
I com molts de forma natural no parlaran de com se senten, suggereix iniciatives per crear espais d'àgora on les persones puguin posar nom a les emocions que estan tenint: des d'acordar amb els gestors del cinema de la localitat la projecció d'una determinada pel·lícula seguida d'un col·loqui fins a organitzar a les escoles tallers d'educació emocional relacionats amb les emocions del duel, com la por, la incertesa, la tristesa, l'angoixa i l'ansietat, o demanar a la biblioteca que convidi a autors de certs llibres o novel·les per crear un espai de conversa sobre emocions.
“Els actes d'homenatge poden ajudar a realitzar el duel col·lectiu i a sentir més suport”
A més de crear aquestes xarxes de suport psicològic i comunitari i oferir atenció psicològica de crisi, els experts creuen necessari organitzar actes simbòlics de comiat i crear espais commemoratius d'homenatge i record.
“Els rituals i actes d'homenatge poden ajudar a preparar i realitzar el duel col·lectiu i a tenir més sensació que hi ha un suport i un reconeixement per part de les institucions i de la resta de la societat”, aclareix Macho.
Alhora, “qualsevol ritual permet materialitzar l'adeu, l'abans i el després, i dona un espai al que va succeir per a aquell percentatge de població que necessita un lloc físic on connectar amb el perdut”, afegeix Cabero.
Justícia, reparació i garantia de no repetició
Guillermo Fouce: “Per a la reconstrucció és fonamental que es conegui què va ocórrer, que es faci justícia i que es repari el mal”
El doctor en psicologia i professor de la Universitat Complutense Guillermo Fouce subratlla que, més enllà del suport psicosocial i de les accions concretes per expressar emocions, proporcionar activitats que generin benestar o ajudin a reestablir rutines diàries, la reconstrucció emocional de les poblacions afectades per la DANA passa per aplicar les màximes de justícia, reparació i garantia de no repetición.
Y això interpel·la directament als polítics i als responsables de la gestió de la catàstrofe, que no només hauran de donar explicacions sinó també assumir responsabilidades.
Para afrontar el duel col·lectiu i minimitzar l'impacte de l'ocorregut en la salut mental dels afectats, “serà fonamental que es conegui què va ocórrer, que es faci justícia i es repari el mal des del punt de vista físic i material, però també des del punt de vista simbòlic”, conclou Fouce.
