El cervell és un dels elements més poderosos del nostre cos, i com a tal, hem de cuidar-lo el màxim possible. Podem atendre el nostre cos, el nostre entorn, les nostres relacions personals i fins i tot la nostra estructura social, però sense el cap tot això pot anar-se'n en orris. Per això, és necessari treballar les emocions, pensaments i coneixements que entren i surten cada dia, siguin del tipus que siguin.
Així ho ha fet saber Mario Alonso Puig, doctor i fellow en cirurgia per Harvard University Medical School, a través d'una entrevista al podcast En gran, presentat per Martina Gamboa. L'investigador ha compartit, després d'una pregunta de la conductora, l'hàbit essencial per millorar el benestar d'una persona. Des de la seva pròpia perspectiva, l'aprenentatge constant és essencial per no descarrilar en la vida de cada un.
“Interès i curiositat per aprendre. Fa molts anys vaig coincidir amb un cirurgià molt bo per cert, i em va dir: ‘Jo en cirurgia jo tinc ja res a aprendre’. Era molt bo, s'equivocava, en tot. Sempre hi ha una cosa per aprendre. Quan un deixa de tenir aquell interès, aquella curiositat per aprendre coses noves, en aquell moment comença a desenvolupar el que m'agrada anomenar ceguesa intel·lectual, indicava davant l'atenta mirada de l'entrevistadora.
“Hi ha oportunitats per aprendre, però com tu has tancat la finestra de l'aprenentatge, ni tan sols les veuràs, fins i tot de les persones. Et sembla que en pots aprendre menys. Jo he après molt de persones que no tenien cap títol universitari i m'han ensenyat coses extraordinàries, perquè el més important en la vida no és el coneixement, és la saviesa, la saviesa és la que et dona perspectiva”, insistia.
Mario Alonso Puig reflexiona sobre la fortalesa interior
Treballar la ment
“I jo crec que si tenim aquella vocació de ser aprenents permanents, nosaltres creixerem, concloïa. Alonso Puig també va exposar els seus coneixements sobre el funcionament cerebral, i com les idees i accions poden afectar l'encèfal. La reflexió més gran aportada pel madrileny és que la intervenció va més molt més enllà d'un nivell emocional, sinó que també afecta de forma estructural a com pensem.
“Tener criteri és poder cribrar la informació que reps, saber quin és la correcta i quin no para prendre decisions adequades. Per tenir criteri necessitem la capacitat de fer atenció. Si jo soc desatent, no puc tenir un bon criteri perquè no estic captant la informació (...) És prova i error per al final trobar la ruta més adequada. Tot allò que no afavoreixi que desenvolupem un criteri propi no ens ajuda”, va exposar.


