En política, els noms importen. En l’actual muntanyeta de porqueria en què està immersa la cúpula del PSOE i el Govern, els mitjans han viscut dies de dubte i vacil·lació. Com ho anomenes en titulars? A falta d’un nom suggestiu tipus Gürtel o Kitchen, s'havia fet servir cas Koldo, que a més té atractiu i porta K, que sempre es recorda el doble. Fins que va prevaler la lògica i ha passat a dir-se cas Santos Cerdán, perquè Cerdán manava molt més. Pel camí, els titulars han perdut punch.
Quan el Brexit es va confirmar, hi va haver còmics primer i analistes saberuts després que van dir una cosa que sembla òbvia: part de l’èxit d’aquella campanya que va inaugurar una era política a Occident (l’era de la frivolitat barrejada amb l’odi a l’altre, el votar per veure què passa) es devia al fet que aquella paraula, amb una x ben situada, era terriblement sexi i a la gent li venia de gust dir-la una vegada rere l’altra. Brexit, Brexit, Brexit. Sens dubte sonava molt més bé que remain (quedar-se), que era el concepte clau de la banda oposada. Paradoxalment, qui va encunyar Brexit era Peter Wilding, un lobbista i estrateg contrari a la idea que la Gran Bretanya sortís de la Unió Europea.
La va emprar abans que ningú en allò que llavors es deia Twitter (un cas de canvi de nom desastrós). Poc després, The Economist va escriure un titular utilitzant Brixit, però és fàcil veure per què aquesta fórmula no va arrelar. Simplement, no sona tan bé.
L'Administració Trump s’ha abonat al 'naming'
En el seu segon mandat, caracteritzat per un exercici feréstec de la crueltat, l’Administració Trump s’ha abonat al naming. Trump va explicar que el nom de la “llei gran i preciosa” se li va acudir enmig d’una entrevista “amb un mitjà de fake news” (una televisió generalista estàndard) quan anava desgranant sis o set mesures legislatives que volia aplicar i li va venir, tot d’un plegat, la idea d’agrupar-les en una sola llei gegant i daurada, com la seva torre de Manhattan. La va aprovar el 4 de juliol i el nom, tan ridícul, distreu de la lletra petita de les seves terribles conseqüències.
Lee tambiénInsomni d’estiu
Gairebé pitjor encara és l’etiqueta que ha posat al nou centre de detenció d’immigrants als aiguamolls de Florida, l’Alligator Alcatraz (Alcatraz amb caimans). Molts mitjans l’escriuen entre cometes o amb perífrasi com distanciant-se’n. En realitat, és difícil saber si comprar aquesta etiqueta tan absurda implica normalitzar-la o subratlla fins a quin punt estem enfonsats tots també als aiguamolls.