És la impaciència després de més d’una dècada perduda en les tribulacions del procés? O és la inevitable lentitud en l’obtenció de resultats després d’un any de Govern davant problemes enquistats? O potser es tracta de la inexorable polarització que enverina gairebé totes les democràcies? Sigui quina sigui la raó, el primer any de la presidència de Salvador Illa al capdavant de la Generalitat es tanca amb un balanç discret. Gairebé un 40% dels consultats per Ipsos el consideren “un bon president per a Catalunya”, però gairebé un 50% rebutgen que ho sigui.
Darrere d’aquestes xifres globals s’amaguen, però, les fissures partidistes. La “pinça” que configuren, d’una banda, el secessionisme radical i, de l’altra, la dreta i la ultradreta espanyolista, amb índexs d’aprovació que amb prou feines arriben al 10% dels seus respectius seguidors, frenen l’avaluació col·lectiva d’ Illa com a president. De fet, un de cada quatre votants de Junts i gairebé la meitat dels d’Esquerra li donen la seva aprovació. En canvi, el 90% dels votants d’ Aliança, el 80% dels de la CUP i més del 70% dels electors del PP o Vox neguen que Illa sigui un bon president.
A la fractura partidista s’hi afegeix la generacional: mentre que un 38% del conjunt de consultats avaluen positivament Illa, la taxa cau per sota del 30% entre els de menys de 34 anys i al 31% entre els que en tenen entre 35 i 54. Al contrari, més de la meitat dels que superen els 64 anys aproven l’actual president. En aquest capítol, no hi ha diferències per gènere, però sí algunes paradoxes vistoses.
Promeses electorals: el 52% creuen que compleix a l’hora de defensar la llengua, però només un 22% en habitatge
Per exemple, Illa obté els seus millors registres entre els que tenen menys nivell educatiu, però també entre els que tenen un nivell d’ingressos suficient o que els permet viure amb comoditat (que suposen el 74% de la mostra estudiada per Ipsos). En canvi, el president aconsegueix els pitjors indicadors entre els que tenen ingressos insuficients.
La valoració empitjora quan es pregunta si Illa “comprèn els problemes de la gent com vostè” (només el 36% creuen que sí) o si serà “capaç d’unir els catalans” (un 34% responen afirmativament). Els que se senten més incompresos són els de menys de 34 anys (únicament el 27% d’ells creuen que el president comprèn els seus problemes), mentre que la meitat dels de més de 65 sí que creu que el president entén les seves preocupacions. I respecte a la capacitat d’unir el país, els més refractaris són, d’una banda, la gran majoria dels votants independentistes i, de l’altra, els seguidors del PP i, sobretot, de Vox.
Finalment, quant al compliment de les promeses electorals, domina l’escepticisme després d’un any d’acció de govern. Això sí, hi ha dos capítols en què la convicció que Illa està complint els seus compromisos és majoritària o molt significativa: la defensa de la llengua catalana (52% davant el 36%) i la normalització de la vida política (41% davant el 47%). Al contrari, en els àmbits del finançament singular, la millora dels serveis públics o el desenvolupament d’infraestructures només un de cada quatre consultats opinen que Illa està complint les seves promeses. De fet, fins a una tercera part dels votants socialistes es mostren escèptics respecte al finançament singular.
L’independentisme i la dreta espanyolista són el grup que més dubta que Illa aconsegueixi unir els catalans
Tot i això, és en una de les propostes estrella d’ Illa –la construcció de 50.000 nous habitatges protegits– on l’escepticisme és més gran: només un 22% dels consultats creuen que el president compleix amb aquesta promesa, davant un 62% que opinen que l’està incomplint. Ara bé, en aquest capítol tan sensible per al vot de la gent més jove té lloc una altra paradoxa: gairebé el 30% dels que tenen menys de 34 anys es mostren convençuts que Illa complirà la promesa, però el percentatge cau deu punts, fins al 18%, a la franja compresa entre els 35 i els 54 anys.
Finalment, una última paradoxa: només el 28% consideren “bona” o “molt bona” la situació econòmica de Catalunya. El 48% la jutgen com a “dolenta” o “molt dolenta”, i un 23%, “regular”. En canvi, un 75% veuen “suficient” el seu nivell d’ingressos. Els votants de Vox (un 37% d’ells) són els que més declaren una situació personal de dificultat o gairebé d’indigència.