Una dieta equilibrada, un estil de vida sa i hàbits diaris saludables són importants per a un bon estat de salut en l'embaràs. Per tant, establir hàbits nutricionals òptims durant l'embaràs, la lactància i les primeres etapes de la vida és decisiu per a la salut i el benestar de la mare i el nadó.
Per això, la dieta mediterrània, rica en fibra, proteïnes vegetals i grasses saludables, beneficia la salut materna durant la gestació i el període de lactància. A més de millorar la funció intestinal i la immunitat de la mucosa, també evita l'acumulació de greixos i optimitza la composició de la microbiota en el sistema digestiu. En els nadons, aquest patró dietètic matern ajuda a reduir la incidència i gravetat de les infeccions.
Una dieta similar a la mediterrània té efectes beneficiosos en els períodes de gestació i lactància, i milloren la salut materna
Aquestes són algunes de les conclusions principals de dos estudis publicats a la revista eBioMedicine, duts a terme amb el suport de La Marató de TV3 (2017) i dirigits conjuntament per Francisco José Pérez-Cano, professor de la Facultat de Farmàcia i Ciències de l'Alimentació de la Universitat de Barcelona i director de l'Institut d'Investigació en Nutrició i Seguretat Alimentària (INSA-UB), i l'experta M. Carmen Collado, de l'Institut d'Agroquímica i Tecnologia d'Aliments (IATA-CSIC).
Tot i això, malgrat que nombrosos estudis demostren els beneficis que té una dieta rica i saludable en la salut de la mare i del nadó, encara no es coneixen bé els mecanismes associats que vinculen la dieta materna als resultats de salut de mares i fills.
L'equip dirigit per Francisco José Pérez-Cano, professor de la Facultat de Farmàcia i Ciències de l'Alimentació de la Universitat de Barcelona
Per això, la professora María José Rodríguez Lagunas, membre de l'equip investigador del projecte i del Departament de Bioquímica i Fisiologia de la UB, afirma que és “crucial” comprendre com la dieta materna influeix en la fisiologia de la mare i dels fills, “ja que els seus efectes s'estenen a resultats a curt i llarg termini tant per a la mare com per a la criatura”, argumenta.
Per posar llum sobre aquesta qüestió, en un primer estudi a escala preclínica, l'equip investigador va comparar els efectes de dues dietes diferents —consumides per les mares durant la gestació i la lactància— en la composició de la microbiota, la immunitat i el metabolisme dels lípids: la dieta D1, similar a la mediterrània, rica en fibra i proteïna vegetal, i la D2, una dieta occidental, més rica en proteïna i greixos d'origen animal. Durant la intervenció nutricional, es van analitzar diverses mostres biològiques per examinar els efectes de cada dieta a la barrera epitelial, el metabolisme lipídic, la composició de la microbiota, els metabòlits i la immunitat.
Una dieta materna rica en proteïnes vegetals redueix la gravetat i la incidència de les infeccions en la descendencia
En un segon estudi van demostrar que la primera opció, una dieta materna rica en proteïnes vegetals, fibra i àcids grassos poliinsaturats, redueix la gravetat i la incidència de les infeccions en la descendència gràcies a l'efecte modulador de la microbiota intestinal en el sistema immunitari.
L'estudi, realitzat amb nadons i models animals, va analitzar l'efecte de la dieta materna en la salut de la descendència i reforça la importància de la nutrició materna durant l'embaràs i la lactància per reforçar la salut infantil.
La dieta materna es perfila com a factor clau en la composició dels elements defensius de la llet durant la lactància
En aquest context, la influència de la dieta materna es perfila com a factor clau en la composició dels elements defensius de la llet durant la lactància. Com a elements essencials, la immunoglobulina A (IgA) de la llet humana i la diversitat de la microbiota demostren el seu paper protector davant les infeccions dels lactants.
Tot i això, malgrat aquests importants descobriments, els experts M. Carmen Collado i Francisco José Pérez-Cano coincideixen que, en el futur, “serà necessari ampliar les investigacions per obtenir conclusions més sòlides i comprendre millor els mecanismes implicats en la relació entre la dieta materna, els components bioactius de la llet materna, la microbiota infantil i la immunitat infantil”.