L'enuig és aquella sensació desagradable que sentim quan alguna cosa no ocorre com volem, ens desagrada o ens provoca certa irritació. Encara que aquest té diversos nivells, sentir-ho és totalment humà i forma part de nosaltres. Es tracta d'una emoció més que hem de reconèixer, tenir present i sobretot, saber gestionar-la quan comencem a sentir-la.
Sonia Díaz, mentora, coach experta en gestió de la ira i autora de ‘I si m'enfado, què?’ (2024), destaca la importància d'enfrontar els enutjos a través nostra pròpia escala emocional. D'aquesta manera, aprendrem que “no tots els enutjos són iguals i que és clau diferenciar entre les seves diferents intensitats per gestionar-los de manera efectiva”.
L'emprenyament actua com un senyal d'alarma: t'avisa que estàs avançant cap a un terreny perillós
La proposta de la mentora és utilitzar una escala emocional per identificar si estem simplement enfadats, si ja hem escalat a l'emprenyament, o si hem connectat amb la ira. “Ens permet ser més conscients del nostre estat emocional en temps real i ajustar la resposta basant-nos en el que estem sentint”, explica.
Nivells de l'enuig:
Enuig (assertiu): en aquest punt som capaços de raonar amb claredat i comunicar-nos de forma assertiva. A més, som capaços d'empatitzar amb altres punts de vista.
Emprenyament (marca el punt de no-retorn): abans de continuar, s'ha de parar, reflexionar i respirar, ja que l'emoció puja de to. L'emprenyament actua com un senyal d'alarma: t'avisa que estàs avançant cap a un terreny perillós.
Ira: en aquesta fase es perd el control, ja que la capacitat de raonar disminueix de forma dràstica. És probable que durant aquest estat es reaccioni des de l'agressivitat o la impulsivitat.
És impossible evitar sentir, el que està a les nostres mans és fer atenció a la qualitat dels nostres pensaments
Segons explica la mentora, enfadar-se és necessari, el problema és que moltes vegades no ens molestem tant per la qual cosa ha passat per si mateix, sinó per com ho interpretem. “Allà és on entren en joc certs “boicotejadors mentals” que alimenten l'emoció fins a convertir-la en una mica molt més gran de la qual cosa hauria de ser”, explica. A més, afegeix que “És impossible evitar sentir, el que està a les nostres mans és parar atenció a la qualitat dels nostres pensaments”.
Quatre trampes mentals que augmenten l'enuig (i com evitar-les)
La sobregeneralització
La sobregeneralització és una de les coses que ens fa enfadar més del compte. El 'sempre igual '', 'mai m'escoltes ''' o 'ningú no em fa cas', són el tipus de pensaments que tienen la capacitat de convertir un incident aïllat en una espècie de regla universal.
Un jove sosté amorosament el braç de la seva mare sobre l'espatlla
Díaz explica que quan utilitzem paraules com “sempre”, “mai” o “ningú”, intensifiquem el nostre enuig perquè sentim que això és a tot arreu, a tot el món i es converteix en una sensació constant. Aquest tipus de pensament distorsiona la realitat i amplifica el malestar.
L'exigència
Una altra de les causes que ens porta a l'enuig és l'exigència. A vegades, ens enfadem perquè les persones no fan el que esperàvem d'elles, és a dir, com creiem que haurien de fer-se. "Segur que alguna vegada t'has desesperat a una cua que no avança, veient com algú tecleja més lent del que t'agradaria o comptant els segons mentre algú s'enrotlla al taulell”, explica Díaz.
La clau d'això està en comprendre que el que provoca l'enuig no és que la gent sigui lenta, sinó que nosaltres esperem que siguin ràpids
La clau d'això està en comprendre que el que provoca l'enuig no és que la gent sigui lenta, sinó que nosaltres esperem que siguin ràpids. “En lloc de frustrar-nos perquè el món no segueix el nostre ritme, el millor és respirar i acceptar que cada persona té el seu propi tempo”, afegeix.
L'atribució errònia de causes
Quan sentim que algú està fent alguna cosa per molestar-nos a propòsit, entri en joc l'atribució errònia de causes. Això significa que el nostre cervell busca culpable de forma automàtica.
Dona pensant sobre la seva relació
La catastrofització
Finalment, Díaz parla de la catastrofització. Aquest concepte l'atribuïm a quan un inconvenient petit creix al nostre cap i es converteix en una tragèdia. L'exemple que posa l'experta és el següent: ens cau el cafè i ja pensem “avui no és el meu dia”.
El consell que dona l'experta per fer front a aquestes situacions és centrar-nos en els fets i reflexionar sobre si realment és un mal dia o simplement han ocorregut coses “dolentes”. La clau està en interpretar de forma eficient el que ens ocorre a través de trucs per estar en calma i sentir-nos millor.
