Fa una setmana la Casa Blanca humiliava Zelenski, una mostra del nou estil dels dirigents dels EUA. El seu president també ha afirmat que la Unió Europea es va formar per fotre (sic) als EUA i que serà degudament castigada. El conjunt d’amenaces de la nova Administració americana al Canadà, Mèxic, Panamà i Groenlàndia, i el canvi de bàndol a Ucraïna, junt amb la concentració del poder en l’Executiu i les retallades del Departament d’Eficiència Governamental (DOGE), constitueixen una veritable revolució. I com tota revolució fomenta el terror paralitzant l’oposició, com en la Revolució Francesa, la bolxevic o la cultural de Mao. En mig del caos i la boira es va cap un món d’esferes d’influències on Amèrica és per als EUA.
Queda clar que la Casa Blanca ja no és una aliada d’Europa i que la UE és un enemic a batre. No és impensable un nou Ialta, amb els tres dirigents imperials dividint-se el món, on Rússia recuperi la influència a Europa oriental. Serà un món pitjor on els Estats Units hi perdran a mig i llarg termini tant econòmicament com en termes de seguretat. Oferir Ucraïna a Putin no l’apaivagarà, tal com els Sudets no van apaivagar Hitler.
Ja no hi poden haver més excuses ni procrastinació. La UE ha de decidir si vol sobreviure com a entitat independent. No es pot deixar caure Ucraïna si els EUA es desentenen (de moment han tallat el crucial suport de defensa i intel·ligència). Fins al moment s’ha donat suport a Ucraïna tot just per tal que no s’enfonsés. Ara hem de decidir si volem que sigui un Estat democràtic per integrar-se a la UE tan aviat com sigui possible o que acabi com Bielorússia. Si és el segon, les repúbliques bàltiques, i àdhuc Romania i Polònia, estaran en perill, i la UE estarà constantment sotmesa al xantatge del Kremlin. Si és el primer, cal fer molts deures. D’entrada, donar suport incondicional a Ucraïna per tal que pugui negociar un cessament d’hostilitats sense donar totes les cartes a Rússia.
Ara cal un esforç urgent d’ajuda a Ucraïna finançat amb els actius russos confiscats
Els EUA tenen la paella pel mànec perquè, sota el seu paraigua de seguretat, la UE no ha fet els deures. En matèria de defensa Brusel·les ha d’actuar com si l’OTAN ja no fos operativa. És el que ha insinuat el futur canceller alemany, Friedrich Merz, quan ha dit que podria estar morta el juny. De Gaulle tenia raó insistint en la force de frappe francesa per mantenir la independència. Ara estem en mans dels EUA, que condicionen la força nuclear britànica i que poden inutilitzar els avions de combat F-35. Una defensa europea integrant la potència nuclear de França i el Regne Unit no seria un dissuasiu suficient per fer front al xantatge del Kremlin. Cal una despesa adequada, coordinació del comandament militar i credibilitat en la política de defensa. Requerirà inversió i anys per assolir una capacitat efectiva de defensa pròpia.
Lee tambiénQuè ha de fer Europa amb Trump
Macron, Von der Leyen, Starmer i Merz han proposat idees de com enfortir la seguretat i com finançar-la. No serà barat. Dijous es van reunir a Brussel·les els líders de la UE a proposta de la Comissió Europea per impulsar el rearmament europeu. Es necessita un pla ambiciós amb objectius clars a cinc i deu anys, amb compromisos ferms, un mercat únic i compres conjuntes de material de defensa. Ara cal un esforç urgent d’ajuda a Ucraïna finançat amb els actius russos confiscats (al voltant de 300.000 milions d’euros, la majoria a Europa). Només així es podrà negociar la fi de la guerra assenyalant tant a Rússia com als Estats Units la voluntat irreversible d’Europa de defensar-se autònomament.
La UE ha de teixir aliances polítiques i comercials amb les democràcies liberals, el Regne Unit primer, el Canadà, el Japó, Corea del Sud, l’Índia i Austràlia, entre d’altres. Cal establir una línia de defensa comuna enfront les ambicions imperials. Com diu Kaja Kallas, representant de la diplomàcia de la UE, Europa podria agafar el repte de liderar les democràcies liberals. Caldria formar un nucli europeu, l’eurozona per exemple, que avanci cap a més integració política i deixar la unanimitat de banda. Com hi pot haver una defensa europea quan l’Hongria d’Orban i l’Esvolàquia de Fico són aliades del Kremlin? Necessitem més Estat europeu.