L'andanada del líder de Vox, Santiago Abascal, contra els bisbes per la postura de la Conferència Episcopal Espanyola (CEE) sobre la immigració, arran de Jumilla, ha provocat que l'Església catalana marqui perfil propi en aquest assumpte i faci front als ultranacionalistes. Una posició que contrasta amb el silenci de la CEE, que va ser el blanc dels atacs furibunds del dirigent ultradretà. Des de l'òrgan de govern dels bisbes es va decidir no alçar la veu i no replicar per no alimentar aquella polèmica.
A la CEE consideraven que el comunicat que van llançar de suport a la Comunitat Islàmica d'Espanya i en defensa de la llibertat de culte és tot el que calia dir. El seu posicionament, aquesta vegada, els ha guanyat companys de viatge –el Govern– per tacticisme polític que en altres ocasions estan en altres coordenades. L'extrema dreta acusa ara a l'Església de ser complaent amb l'Executiu de Pedro Sánchez, que ha associat a l'Església amb l'extrema dreta en el passat, exposa una font. Per això, a la CEE creuen que el correcte és no entrar en un pim pam pum polític en qui “no cap el matís”.
Sense embarg o, l'arquebisbe de Tarragona, Joan Planellas, que és president de la Conferència Episcopal Tarragoní, que agrupa les deu diòcesis catalanes, no es va mossegar la llengua i va respondre a Vox que “un xenòfob no pot ser un veritable cristià”. A més, va emmarcar les coincidències dels ultres amb alguns postulats de l'Església en una estratègia política per captar vots. “Podríem dir que més aviat poden utilitzar aquest filó catòlic, que són procatòlics, però en definitiva no ho són”, va resumir el prelat. “Un xenòfob no pot ser un veritable cristià. I em sembla que s'ha de dir amb tota la contundència”, va rematar Planellas. Vox de seguida li va contestar vinculant-lo amb l'independentisme.
Aliança Catalana no tenia vela en aquest enterrament però prova de treure el cap per figurar a l'escenari
Aliança Catalana, que coincideix amb aquella formació en tot el relatiu a la immigració, era aliena a un xoc que copa titulars aquest agost i va provar de treure el cap i figurar a l'escenari. Sílvia Orriols va llançar una diatriba a Planellas en la mateixa línia que la invectiva que va proferir Abascal uns dies abans, amb al·lusions a la pederàstia, però també a altres assumptes que Vox omet com l'homosexualitat. Al que no feia referència era al tema econòmic i els diners que reben Cáritas, també citat pel president de Vox.
En qualsevol cas, en el passat, quan hi ha hagut topades entre els bisbes catalans i els de la resta d'Espanya, amb assumptes sensibles del procés o amb l'amnistia, ha estat la Tarragonina l'òrgan que ha emès un comunicat col·lectiu. Aquesta vegada, encara que la veu de Planellas reflecteix el sentir majoritari dels bisbes catalans, no hi va haver coordinació ni una reunió prèvia d'aquell organisme, que es va veure per última vegada a mitjans de juliol i no té previst citar-se de nou fins al setembre. Amb tot, al juliol, amb els incidents de Torre-Pacheco com a teló de fons, els bisbes catalans ja esgrimien la doctrina i el magisteri de l'Església pel que fa a l'acollida de migrants, en la mateixa línia del que expressa la CEE, que dona suport a la iniciativa legislativa popular (ILP) per regularitzar mig milió d'estrangers.
Així les coses, altres prelats catalans han optat per la discreció i per no “donar menjar a una serp de l'estiu”, com apunta una font consultada, que emfatitza a més que la moció que veta les celebracions islàmiques en espais municipals de la localitat murciana i ha desencadenat la polèmica, que parteix de Vox i la va aprovar el PP, manca d'efectes legals. Aquest va ser l'argument en què es van escudar els populars per escapar del foc creuat de Vox, el Govern i els bisbes, en el que tenien poc o res a guanyar. De la mateixa manera, la proposició no de llei registrada pels d'Abascal en les Corts d'Aragó en aquest sentit és també una simple declaració política.
El president dels bisbes, Luis Argüello
Aquesta diferència, en aquest cas formal i no de fons, entre Planellas i la CEE no és nova. Al juny ja hi va haver un xoc previ quan tant el president dels bisbes, Luis Argüello, arquebisbe de Valladolid, en una entrevista en ABC, com el secretari general i portaveu de l'òrgan de govern dels prelats, César García Magan, bisbe auxiliar de Toledo, en una roda de premsa, es van pronunciar a favor d'una convocatòria anticipada d'eleccions, com reclamaven PP i Vox aquells dies per les casos de corrupció que tenallen al PSOE. L'arquebisbe de Tarragona va deixar clar que aquell assumpte no s'havia abordat al fòrum dels bisbes. En una entrevista posterior va revelar que havia rebut el suport d'altres prelats. Hi ha divisió.
Aquella petició d'Argüello va trencar amb la línia dels últims anys, en els quals l'Església s'havia mantingut allunyada de les manifestacions polítiques que en el passat, de la mà de Rouco Varela i durant els governs de José Luis Rodríguez Zapatero, havia encapçalat i promogut.
L'arquebisbe d'Oviedo, Jesús Sanz, va trencar la unitat dels bisbes amb crítiques al desmarcar-se de la resta
Amb Jumilla, encara que Planellas va assegurar que “no hi ha fissures” en la posició de l'Església, també ha quedat patent que hi ha diversitat d'opinions. L'arquebisbe d'Oviedo, Jesús Sanz, de l'ala més conservadora, es va desmarcar dimecres amb un missatge que posava en dubte tant el comunicat de la CEE com un extens article de l'arquebisbe de Madrid, el cardenal José Cobo, a qui s'encasella al sector més progressista. Sanz quebró la unidad y el seu missatge anava en la línia del que reclamava l'extrema dreta en aquests últims dies. Per acabar-ho d'adobar, va parlar dels musulmans amb el terme “moritos”.
Fins aleshores, l'Església havia exhibit una posició comuna, amb matisos en funció de qui s'expressava, però al cap i a la fi comú. Prelats de tall conservador havien introduït en el debat aspectes com l'exigència de reciprocitat en la defensa de la llibertat de culte als països musulmans –també Sanz–, o es feia recalcament que és lícit el control de fronteres i de la immigració, però deixant clar que una vegada estan els migrants a terra espanyol l'única via és respectar-los els drets fonamentals, tal com van remarcar el mateix Argüello en un article en ABC o el titular de la diòcesi d'Oriola-Alacant, José Ignacio Munilla, en un programa de ràdio.
Del que no hi ha dubtes a certs sectors de l'Església és que Vox és una formació que prova de servir-se del catolicisme al fer bandera d'alguns dels seus postulats, no de tots. Aquests sectors no s'estranyen que Abascal, encara que es declara catòlic, surti ara amb tota la cavalleria contra la cúria, ja que ja havia carregat fa anys contra el papa Francisco pel mateix motiu, la immigració, igual que Aliança. El que preocupa és la confusió i la distorsió que pot crear amb els seus altaveus en la seva croada contra el magisteri de l'Església sobre l'acollida dels migrants.
El nexe d'Argüello i Abascal
Una fotografia que incomoda
L'arquebisbe de Tarragona, Joan Planellas, es va pronunciar també sobre la fotografia del passat mes de juny del president dels bisbes, Luis Argüello, amb Santiago Abascal en la presentació del llibre Cosas que he après de gent interessant: Filosofia, política i religió de Miguel Ángel Quintana Paz, amb qui Argüello manté una relació d'amistat. “A mi això em va fer mal i el vaig manifestar quan ell va fer unes determinades declaracions, i d'això he parlat amb ell”, va dir. “El president de la CEE no actua a títol propi sinó en nom de tots els bisbes”, va rematar el bisbe català, que considera que s'havia d'evitar aquella foto. L'escriptor vincula Argüello i Abascal. Quintana Paz és director acadèmic Institut Superior de Sociologia, Economia i Política (ISSEP), un centre de formació vinculat a Vox i a l'extrema dreta. L'ISSEP té a la política francesa Marion Maréchal, neta de Jean-Marie Le Pen i neboda de Marine Le Pen, entre els seus fundadors i Argüello ha estat professor a les aules d'aquella organització, de l'assignatura ‘L'Església al món d'avui’. En l'entorn d'Argüello remarquen que va acudir pels seus vincles d'amistat i no polítics amb l'autor.
