El sempre espinós article sobre Vinícius
CONFUSIÓ VITAL
Un dels versos més agafat amb pinces de tota la carrera de Joaquín Sabina apareix al tema Eva tomando el sol, cançó escrita el 1988. Parla d’una parella que vivien d’okupes en un pis de Moratalaz. Està clar que el problema de l’habitatge ve de lluny. Però ells eren feliços amb un matalàs que havien trobat a les escombraries, una taula amb tres potes i plantant marihuana als testos. El problema era que a ella li agradava estar morena i es passava les tardes prenent el sol, nua al balcó. I aquí van els versos dels quals us parlo: “ Pronto en cada ventana hubo un marido / A la hora en que montaba el show mi chica / Aunque la tele diera en diferido / El Real Madrid - Benfica”.
Malgrat que està agafada amb pinces, tinc debilitat per aquesta rima. Em porta a aquella època que els partits de la Copa d’Europa els emetien en diferit a Televisió Espanyola, i tu et ficaves en una bombolla incomunicada durant tot el dia per arribar a l’hora de l’emissió completament verge, sense saber-ne el resultat.
Ara quan els dos equips es troben en competició europea, recordo la cançó i procuro no perdre-m-ho. En realitat és una excusa per recordar Eva, Adam o l’adolescència en general. A més, com que estic abonat a les 17 plataformes necessàries per veure tot el futbol, ja no cal que el vegi en diferit.
Però dimarts em vaig perdre l’anada dels setzens de la Champions que enfrontava el Benfica amb el Madrid. Crec que durant aquella estona vaig estar meditant, com molts espanyols d’esquerres, si allò de Rufián podia tenir algun sentit. Vaig arribar a la conclusió que en la situació límit que vivim, agafar-se a un clau roent no deu ser el pitjor que ens pugui passar. Em sembla heroic que el de Santa Coloma de Gramenet es fiqui en un merder així.
Fins a l’endemà no vaig saber que el Madrid havia guanyat 0-1. Les cròniques parlaven del golàs de Vinícius al començar la segona part. Un gol d’autèntic crac mundial. Però es veu que allò va desembocar en una baralla en la qual un jugador del Benfica va acabar dient-li mico al davanter brasiler. Sense haver vist res més, i atesa la contundència amb què denunciaven els fets els mitjans espanyols, em vaig posar immediatament de banda del golejador.
És fastigós caure en el racisme per qualificar la conducta de Vinícius als camps de futbol
L’endemà, en diferit per cert, em va arribar un vídeo on una càmera seguia amb tot detall el que va fer Vinícius des que va marcar el golàs fins que es va muntar el sidral. Primer ho celebra anant-se’n al córner i ballant davant del públic local amb el banderí amb els colors del Benfica. El ball, perquè m’entengueu, s’assemblava més a una lambada que a un vals. Va dedicar diverses mirades a la grada i als rivals rient, es va estirar la samarreta madridista per les espatlles reivindicant el seu nom, li van treure targeta groga, es va acomodar de manera poc dissimulada les parts baixes per sobre dels pantalons. I va ser llavors quan el número 25 del Benfica li va dir mico, tapant-se la boca amb la samarreta.
S’ha de ser un animal per dir-li mico a un negre. Mireu si no Donald Trump i el seu mem dels Obama. L’endemà va rectificar dient que ell no era racista, que tenia molts amics negres. Resposta a l’altura del personatge. És fastigós caure en el racisme per qualificar la conducta de Vinícius als camps de futbol, tantes vegades brillant com reprovable. Recorrem llavors a altres versos, a altres rimes, del carnaval de Cadis, no de Sabina: “España siempre se encuentra dividía / republicanos o de la monarquía / izquierda o derecha / ateos o creyentes / también para la tortilla los hay con cebolla o sin cebolla / pero estamos todos de acuerdo en que Vinícius es...............”. Ompliu vosaltres la línia de punts.