Quan es compleix un any de la desastrosa riuada que va causar 229 morts i grans destrosses a la Comunitat Valenciana, entre els nombrosos aspectes repassats pels meus companys periodistes que ho han viscut sobre el terreny, es va donar importància al fet que més de 7.500 ascensors s’avariessin als municipis més afectats i que uns 700 encara estiguin pendents de ser reparats. Amb tot el que ha calgut arreglar i reconstruir, un ascensor pot semblar una cosa menor. Però no ho ha estat (ni ho és perquè encara no tenen ràpida solució) per a totes aquelles persones amb problemes de mobilitat que durant un llarg any han tingut dificultats per sortir de casa, a sobre de tot el que han patit. Fins i tot, no ho és per a les persones sense problemes de mobilitat que s’hauran hagut d’esllomar més perquè no va l’ascensor del seu edifici.
Personal de Creu Roja ajuda a pujar una persona amb discapacitat en un edifici on l'ascensor es va avariar quan la dana
En el fragor de la geopolítica mundial o del debat polític diari a Espanya, que si l’acord de pau per a Gaza no avança, si la guerra d’ Ucraïna s’allarga i Rússia intensifica l’amenaça, si Trump imposa o treu aranzels a la Xina o si Puigdemont deixa de donar suport al Govern de Sánchez..., alguns –segurament més d’un polític– poden sentir-se temptats de pensar que les altres qüestions són assumptes menys preocupants, siguin uns ascensors avariats, que no es comuniqués a unes usuàries de la sanitat pública andalusa que la seva mamografia va ser dubtosa o que es doni cita per fer-se proves oncològiques per a d’aquí diversos mesos. O que un col·legi, per no quedar assenyalat, no apliqués el protocol antibullying al saber de l’assetjament a una alumna.
Però sí que són preocupants aquestes situacions, i moltes d’altres. Per a algunes persones, la mala gestió d’aquests casos ha tingut unes conseqüències ja irreparables, quan potser s’haurien pogut salvar vides. I encara sense arribar a aquest extrem, quan els perjudicats pels ascensors avariats són centenars o les mamografies dubtoses que no es van comunicar poden ser molts milers (si, com sembla, es va deixar d’informar dels resultats el 2021), els assumptes que podrien semblar de menor escala cobren decididament una dimensió notable, que justifica a més actuacions polítiques extraordinàries de reparació.
Lee tambiénAixò no ho arregla la IA
En el periodisme hi ha una valoració permanent de quins assumptes són d’interès, notícia de quin abast, o quins no (pensant que en els mitjans tradicionals no hi cap tot; a les xarxes socials sí). Entre els condicionants hi figuren la dimensió humana del cas, l’efecte en una persona, i si té repercussió pública, si més persones es poden sentir perjudicades, representades o simplement, escandalitzades.
