La navalla suïssa
FUTURS IMPERFECTES
La navalla suïssa és el més semblant a la UE, té moltes possibilitats, però resulta un problema anar amb ella pel món. En un mateix artefacte, un disposa de ganivet, tornavisos, tisora, llima, obrellaunes i obridor. El problema és que no la pot pujar a l’avió, ha de donar explicacions quan passa per un arc de seguretat i pot ser que ens la confisqui la policia en un escorcoll al carrer. També la UE ens facilita la vida i ens protegeix, però no tenim la certesa que l’autoritat (els Estats Units) respecti el nostre sistema de llibertats i la nostra seguretat.
Ho acabem de veure els últims dies: el secretari d’Estat de Donald Trump, Marco Rubio, s’ha adreçat als europeus a la Conferència de Seguretat de Múnic amb un to moderat i unes formes suaus, diferents de les que fa un any va fer servir el vicepresident J.D. Vance, que va ser groller i maleducat. Però, en el fons, el seu discurs era el mateix, insistint que la civilització europea està amenaçada, que el culte climàtic és un error i que ha de seguir la pauta trumpista en matèria militar.
La UE s’assembla a l’artefacte helvètic: és multiusos, però ens la poden confiscar
Almenys, Rubio té la cultura diplomàtica, fins al punt que es va declarar “fill d’Europa”, no va dir que la UE està acabada, com va manifestar Trump, o que el risc més gran per a Europa no ve de l’exterior, sinó de les seves pròpies polítiques internes, com va defensar Vance.
Cap dels tres polítics no es va referir a l’amenaça russa, per bé que la guerra d’Ucraïna és a les seves portes i, en canvi, van mostrar el seu suport amb les paraules o amb els fets als partits populistes. Rubio va deixar Múnic per visitar Viktor Orbán a Hongria i Robert Fico a Eslovàquia, líders euroescèptics, crítics ferotges de les institucions comunitàries i partidaris de la democràcia il·liberal.
El problema és que els mandataris europeus estan dividits sobre com actuar amb els Estats Units de Trump, si amb servilisme (Keir Starmer o Giorgia Meloni) o amb decisió (Emmanuel Macron o Friedrich Merz). Ni tan sols es posen d’acord si Rubio els va lloar o els va renyar amb bones paraules. Amb tot, sembla que s’imposa una UE amb diverses velocitats, allò que alguns anomenen una integració a la carta, tot i que el menú no ofereix grans alegries.