Menors a les xarxes: què en sap la ciència
OBSERVATORI GLOBAL
La decisió del Govern espanyol de prohibir l’accés a les xarxes socials als menors de 16 anys, precedida per Austràlia i aviat seguida per Dinamarca, França, Malàisia, Indonèsia i potser altres països, ha intensificat el debat sobre els efectes negatius de l’ús de les xarxes sobre la salut mental dels més joves.
Pares i mitjans de comunicació han trobat un culpable a qui atribuir els mals emocionals que afligeixen creixentment la nostra canalla. És essencial donar la paraula a la ciència en aquest debat, perquè disposem de múltiples estudis que aclareixen la qüestió. Metaanàlisis recents, així com la meva revisió d’estudis científics internacionals, assenyalen una associació entre l’ús de les xarxes i pertorbacions emocionals en menors. Símptomes depressius, ansietat, baixa autoestima i insatisfacció escolar. Els estudis espanyols, en particular el més ampli, realitzat per la Universitat de Santiago per a Unicef, apunten en el mateix sentit.
La qüestió no resolta és la direcció de la causalitat. Perquè és possible que els adolescents amb més problemes tendeixin més que d’altres a buscar refugi en l’entorn comunicatiu de les xarxes. Les investigacions més completes, com les del National Institute of Health als Estats Units o les d’Oxford i Cambridge, insisteixen en la importància d’altres factors. Molt en particular, l’atenció familiar i escolar. O sigui, que més que el temps que passen a les xarxes, la clau és el temps de qualitat que no passen amb les famílies.
Ara bé, així que viuen a les xarxes (a Espanya un 92% dels menors són en alguna xarxa social), s’exposen a efectes nocius potencials. El temps a les xarxes no és tan important com el contingut de la interacció. En particular el ciberassetjament i el bullying. Perquè les xarxes vehiculen tota mena de continguts, perquè aquesta és la nostra societat. I els menors, amb una estructura emocional en formació, són particularment vulnerables. En l’estudi d’Unicef a Espanya molts menors han accedit a pornografia sense buscar-ho. I el 70% declaren que no parlen de sexe amb la família. És lògic que en aquestes condicions els piqui la curiositat.
L’evidència existent assenyala que són múltiples els factors que influeixen en la salut mental dels joves, en particular un baix nivell social i cultural de les famílies, accés insuficient a la cura sanitària o la discriminació ètnica. Per això, en absència d’estudis longitudinals amb mostres poblacionals i amb estudis experimentals escassos, la comunitat científica no es pronuncia encara sobre l’efecte de les xarxes en la salut mental i quina és la magnitud de l’impacte.
No es pot córrer el risc de danyar els nostres nens mentre refinem les hipòtesis
Aleshores, té sentit prohibir l’accés al que és l’espai comunicatiu del nostre temps? La majoria pensem que en cas de dubte no es pot córrer el risc de danyar els nostres nens mentre refinem les hipòtesis. En particular perquè el que sabem és que les plataformes funcionen amb algoritmes addictius, perquè el model de negoci de les empreses es basa a estimular la interacció per obtenir i comercialitzar dades.
Tot i així, és possible aplicar una mesura tan general considerant precisament que molts joves viuen en part a les seves xarxes?
En aquest sentit, l’experiència australiana dona esperança. La meva col·lega Kate Crawford, australiana i líder mundial sobre intel·ligència artificial, m’ha facilitat les dades del primer mes d’aplicació, desembre del 2025. Es van desactivar 4,7 milions de comptes ( dos per menor). Meta va tancar 550.000 comptes. En cas d’incompliment, les multes a les empreses arribarien a 33 milions de dòlars dels EUA. Es van habilitar mesures d’identificació d’edat que van funcionar. Alguns comptes segueixen actius, però el Govern continua actuant.
Convèncer o vèncer l’oligopoli de la comunicació digital és possible. I necessari.