La ‘quedada’ dels ‘therians’ a l’Arc de Triomf defrauda les expectatives
Tendències
Molts curiosos i pocs ‘animals humans’ en un acte d’exaltació del friquisme
Alguns dels assistents que es deixaven fotografiar, encantats amb les seves màscares
Tribu urbana? Moviment? Subcultura? Trastorn de personalitat? Reencarnació? Avorriment? Fenomen d’I nstagram? Són la comunitat therian , que integra joves que s’identifiquen psicològicament i espiritualment amb animals concrets (majoritàriament gossos, guineus o llops, tot i que també hi ha cavalls, gats i fins i tot foques). Cada vegada són més freqüents les “quedades” que organitzen en espais públics de diferents ciutats del món. I la primera que ahir acollia Barcelona, a l’ Arc de Triomf, va decebre una multitud a la caça i captura de personatges que no acabaven de saber si eren autèntics therians o amics que s’acabaven de comprar una màscara al basar més pròxim. No hi va haver ningú caminant de quatre grapes ni es van sentir lladrucs o udols humans, però sí crits que indicaven que calia córrer cap a un costat o cap a un altre, amb el mòbil amunt, a la recerca de carnassa per al directe d’ Instagram. Ningú reivindicant l’animal interior amb què connecten, però sí una multitud salvatge perduda pel passeig Lluís Companys.
La cita, que havia circulat per les xarxes amb un cartell molt semblant al d’altres ciutats del país, era a les 18.30 h, però molt abans la zona era plena primer per joves que disputaven successius polsos en una taula per a aquest fi i després a la recerca dels “animals humans”. Hi va haver qui va llançar a l’aire pinso per a gossos i gats per provocar uns therians autèntics que, si van ser per la zona, no es van mostrar. Potser ho era una noia amb orelles de conill que va començar a atabalar-se en quedar completament envoltada de càmeres i es va escapolir afirmant amb veu tremolosa: “Jo no soc therian ”. Ho era un nen petit vestit de plàtan gegant del qual sortia un caniche de peluix? Tenint en compte l’atenció, si no ho era, estava encantat d’acaparar protagonisme, igual que quatre amics amb el pit descobert i màscares canines idèntiques. Si hi va haver therians , la multitud i les expectatives els van espantar més que a un quisso un petard en una nit de revetlla. “Hi ha futur”, sospirava una noia que es temia una gossada humana.
