Nutriscore: què és, com funciona i per què algunes marques accepten el seu “E”

En els últims anys, el sistema Nutriscore s'ha convertit en un element clau del debat sobre alimentació saludable a Europa. Aquest etiquetatge frontal classifica els aliments mitjançant un esquema de colors i lletres, que van des de l'A en verd fosc, reservada per a les opcions més saludables, fins a l'E en vermell fosc, destinada a les menys recomanables. 

El seu funcionament es basa a analitzar la composició nutricional de cada producte per cada 100 grams o mil·lilitres, ponderant tant elements beneficiosos com fruites, verdures, fibra i proteïnes, com factors menys saludables, com sucres, greixos saturats, sal i calories. Aquesta anàlisi se sintetitza en una lletra i un color, oferint al consumidor una guia a priori ràpida i visual per comparar aliments de forma senzilla. 

El sistema en què es fonamenta Nutriscore va ser creat el 2005 per investigadors de la Universitat d'Oxford, amb la intenció inicial de regular la publicitat dirigida als nens. La Food Standards Agency (FSA) del Regne Unit ho va aprovar el 2017 i, poc després, França es va convertir al primer país de la Unió Europea en adoptar-lo. Posteriorment es van sumar Bèlgica, Alemanya i Espanya, que el va implementar el 2021.

Des dels seus inicis, aquest semàfor nutricional ha estat envoltat de controvèrsia, donant lloc a contradiccions com que un oli d'oliva verge extra portés una etiqueta C i uns cereals d'esmorzar poguessin tenir una A. 

Això es deu, en el cas d'ultraprocessats com cereals o galetes, que Nutriscore s'aplica a famílies d'aliments, de manera que aquests, malgrat no ser saludables, podrien ser els millors en la seva categoria (un altre tema és com la indústria juga amb la composició de determinats aliments per adaptar-la a les exigències d'aquest sistema). Pel que fa a l'oli d'oliva verge extra, Nutriscore el penalitza pel seu contingut en greixos saturats, sense tenir en compte altres nutrients de gran valor. 

Un altre contrasentit d'aquest sistema europeu d'etiquetatge és que, sent voluntari, molts productes que trobem al mercat ostenten l'etiqueta E, la que pitjor valora als aliments. Cal preguntar-se per què algunes marques escullen voluntàriament presentar els seus productes amb una etiqueta desfavorable tenint en compte que, sent opcional, a priori podrien perfectament prescindir d'ella. Ho explica Rafael Urrialde, expert en seguretat alimentària i professor de la Universitat Complutense de Madrid (UCM). 

“Un aspecte singular de Nutriscore és que, una vegada que una marca decideix implementar-lo, l'ha d'aplicar a tots els seus productes. Si es tenen productes d'una mateixa marca que són una A i altres que són una E, una vegada s'assumeix que es farà servir Nutriscore s'han d'etiquetar tots”, explica el professor. Això significa que moltes empreses han de fer balanç abans de decidir implementar aquest etiquetatge, ja que per molt bones puntuacions que tinguin alguns dels seus productes, en ocasions han de pagar el preu de tenir-ne al mercat alguns altres amb una E. 

Hi ha qui assumeix el risc i hi ha marques, tot i això, que decideixen abandonar Nutriscore precisament per aquesta raó. Un cas paradigmàtic és el de Danone, els productes líquids del qual ja no s'etiqueten amb aquest sistema. “El motiu és que les llets i begudes líquides han passat de ser considerades aliments a classificar-se com begudes, i aquestes estan més mal valorades nutricionalmente". 

“Per això algunes marques de begudes vegetals o lactis han decidit abandonar aquest sistema”, explica Urrialde, que insisteix que, tant en el cas de Danone com d'altres companyies que han seguit la mateixa línia, “això s'aplica sempre a una marca per complet i en cap cas no pot utilitzar-se selectivament sol per a alguns productes d'una mateixa marca”. 

Però no és l'única polèmica que ha envoltat Nutriscore des de la seva implementació. Un altre punt controvertit és la modificació de l'algoritme el desembre del 2023. Des d'aleshores, es penalitzen els edulcorants a les begudes, però per algun motiu no en els sòlids. Així, “un producte líquid que abans era una A ara pot ser una B o una C”, adverteix Urrialde. L'expert alerta, tot i això, que com han donat un marge de dos anys per implementar el canvi moltes marques esgoten el termini i mantenen l'etiquetatge antic amb una A, cosa que pot generar confusió en els consumidors.

L'oli d'oliva verge extra també ha estat objecte de polèmica. “Nutriscore el penalitza pels greixos saturats, però no es valoren les monoinsaturades o poliinsaturades. Això ha portat que en algun moment es posicionés millor l'oli de gira-sol que el verge extra”, continua el professor de l'UCM. El mateix ocorre amb la llet, ja que la sencera està més mal valorada que la desnatada segons els criteris de Nutriscore. "No es consideren nutrients com el calci, fòsfor, magnesi, iode, zinc o els àcids grassos de llarga cadena en la llet”, reflexiona Urrialde.

A diferència d'altres països, la situació legal d'aquest sistema a Espanya és complexa. “El 2025, el govern encara no ha aprovat el reial decret que reguli Nutriscore”, explica Urrialde. “S'hauria d'aprovar un projecte de reial decret, enviar-lo a la Comissió Europea i després ratificar-lo. Això és el que van fer països com França o Bèlgica per posar-lo en vigor, encara que sigui de caràcter voluntari”, conclou l'expert.