Com a veí afectat pel pla de l’illa Citroën, subscric plenament les paraules de Rosana Portal a la carta “El pla per a la Citroën” (20/II/2026). Vivim a la zona més densament poblada d’Europa, on la manca de zones verdes i serveis és crònica. En aquest context, imposar una torre de 12 pisos a la Riera Blanca, on a la banda de l’Hospitalet ja hi ha blocs de 16 pisos, és un atemptat contra la nostra qualitat de vida que ens aboca a una asfíxia pitjor.
Resulta dolorós comparar el nostre cas amb el procés participatiu de Can Batlló. Allà, el veïnat va aconseguir ser part activa de la transformació, i va prioritzar els equipaments i el verd real per sobre de l’especulació. A l’illa Citroën, trobem un urbanisme de fets consumats en què la “participació” ha estat un simple tràmit per validar més ciment.
El PSC de l’Hospitalet es va abstenir com a protesta en la tramitació del PDUM perquè preveu construir en zones tensionades com la del metro de Santa Eulàlia i, en canvi, va rebutjar una moció el setembre del 2025 de la urbanització de l’illa Citroën. Tots dos municipis, l’Hospitalet i Barcelona, governats pel mateix partit polític. Si la classe política realment “treballa per a la gent”, hauria d’entendre que no podem continuar densificant el que ja està al límit. No necessitem més ciment, sinó aire, llum i dignitat. Som a temps de rectificar un pla que prioritza el volum constructiu per sobre de les persones que ja hi vivim.
Eduard Juncosa
Barcelona