El sensellarisme al Parlament de Catalunya

El sensellarisme ha acaparat últimament els mitjans de comunicació. Només cal pensar en les limitacions d’accés imposades a l’aeroport del Prat, en el desmantellament d’assentaments a Barcelona, en les dades que confirmen l’increment incessant del nombre de persones que dormen al ras i, sobretot, en el desallotjament de l’antic institut B9 de Badalona i en la mort, coincidint amb una onada de fred, de dues persones que dormien al carrer.

Aquests i altres esdeveniments que podríem afegir-hi expliquen que darrerament hagin emergit nombroses iniciatives per escometre el sensellarisme. Entre altres, l’informe “Estratègies contra el sensellarisme”, elaborat pel CETIS per encàrrec de la Conselleria de Drets Socials i Inclusió (presentat el 01.12.25); la Taula Institucional per a l’Abordatge del Sensellarisme, convocada per la síndica de greuges de Catalunya (tinguda l’11.12.25); la Taula de Ciutat per a l’abordatge del sensellarisme, impulsada pel govern municipal de Barcelona (presentació el 18.12.25); la reunió del Plenari extraordinari del marc d’acció per a l’abordatge del sensellarisme a Catalunya, convocat per la consellera de Drets Socials i Inclusió (27.01.26), i el projecte Pla Zero Carrer, impulsat per la Sindicatura de Greuges de Barcelona (29.01.26).

A aquestes activitats cal afegir-hi una iniciativa legislativa —la proposició de llei de mesures transitòries i urgents per a fer front al sensellarisme i erradicar-lo—, que ja prové de la legislatura anterior, que va entrar de nou al Parlament de Catalunya en la legislatura actual (25.02.25) i que es troba en una fase de tramitació avançada.

En aquests moments, disposar de la proposició de llei és primordial, perquè en relació amb les iniciatives abans esmentades, certament lloables per avançar en l’erradicació del sensellarisme, la futura norma ha de consistir justament en l’armadura que els doni ordre, coherència, robustesa, continuïtat, generalització territorial i recursos econòmics, aspectes imprescindibles que tan sols pot garantir l’àmbit material i l’estabilitat d’una norma amb rang de llei. D’aquí ve la rellevància que el Parlament de Catalunya estigui elaborant una llei per fer front al sensellarisme.

En aquest sentit, la cosa que vull destacar és que el passat dia 6 de febrer va començar el treball de la ponència que ha de determinar les recomanacions sobre les esmenes presentades pels grups parlamentaris a l’articulat, tràmit rellevant previ al de la Comissió que elevarà al Ple, per sotmetre a debat i votació, un dictamen amb el text acompanyat dels vots particulars i les esmenes reservades.

La llei que finalment en resulti ha de ser un escut i una palanca. Un escut per protegir les persones sense llar de l’aporofòbia i de les agressions de què són objecte, i de la circumstància que visquin entre 15 i 30 anys menys que la resta de la població (dada del Col·legi de Metges de Barcelona). I també una palanca que, entre altres serveis i continguts, garanteixi progressivament, però amb determinació i dins d’uns terminis raonables, els recursos residencials i els suports d’acompanyament que siguin necessaris.

El sensellarisme és la manifestació d’un doble fracàs de la nostra societat: que hi hagi gent que visqui al carrer ja és un fracàs; però també ho és que no siguem capaços de revertir aquesta situació. Ara tenim l’oportunitat de rectificar-ho.