Premi Nadal 2026
Escriptor insomne, es fica al llit sense son. No s’angoixa: li dona voltes al cap. I després escriu el que escriu: fantasies històrico-literàries que etiqueta de “realisme màgic” i que interessen molta gent –350.000 exemplars de La península...– i que nodreixen crítics que es posen les botes. Uclés, càlid i sensible, se’m confessa fetitxista de l’aura dels escriptors: el va emocionar tocar el pom de la porta de la casa d’Unamuno a Salamanca, entrar al portal d’ Aribau, 36 (on va viure Carmen Laforet a Barcelona), llegir part de Rayuela assegut a la làpida de Julio Cortázar (cementiri Père-Lachaise, París) o deixar una boina a la tomba de Carmen Laforet (encara hi és, em diu). De la boina només diré que he vist una fotografia d’ Uclés quan només tenia dos anys: els seus pares ja li posaven boina.
Els seus pares...
Oliverers de Jaén. Feliços amb poc.
Què diuen del seu èxit?
Fa dos anys jo era un fracàs. Avui estan orgullosos.
Com era el petit David?
Un serrell que bufava, tics i guenyo.
Llegia?
Amb onze anys triava llibres de la biblioteca municipal pels seus títols: La pesta (Camus), Guerra i pau ( Tolstoi), El retrat de Dorian Gray (Wilde)...
Què somiava ser de gran?
Pintor. Dibuixava bé i molt.
Què va estudiar?
Traducció. A Granada, Còrdova, Alemanya: vaig sortir de l’oliverar! Tenia 18 anys. Des d’aleshores he estat nòmada.
On viurà aquest any?
M’instal·lo el juliol a Venècia, quatre mesos. I després a Praga, jo sol, un any.
Va començar escrivint sobre la Guerra Civil...
Amb 19 anys preguntava al meu avi Luis.
Com era el seu avi Luis?
Rude, aspre, cuirassat, es burlava de la meva homosexualitat. Però la vellesa el va estovar i llavors vam poder abraçar-nos.
La Guerra Civil els va matar algú?
No. Sí que hi va haver un tumbao .
Tumbao?
El meu oncle Antonio va tornar del front fastiguejat, es va postrar al seu llit... I no es va aixecar mai.
La península... és equidistant?
No. És objectiva, però no neutral. I empra l’humor, component de la sensibilitat.
Tots vam perdre la guerra?
La perdieron los de abajo. De ambos bandos. Y la ganaron algunos... De arriba.
Aclarit, per fi!
Empatitzo amb totes les víctimes. M’han dit lectors: “És l’episodi que li va quedar per escriure a Almudena Grandes”.
I, ara, empatitza amb Barcelona.
Vaig viure a Barcelona el 2022 amb la beca Montserrat Roig. A La ciudad de las luces muertas homenatjo la ciutat, els seus escriptors i artistes.
Fa que la ciutat quedi a les fosques.
Una penumbra nos acecha, ¿no percibe usted su llegada? Las letras generan esperanza. Esa esperanza... Tenemos que crearla.
On trobarem llum?
Als bars, la convivència, la cordialitat presencial. No a les xarxes. Sí en la teva capacitat d’inventar-la.
La seva novel·la La ciudad... és un deliri lisèrgic o oníric: què pren vostè?
Ni em drogo ni bec alcohol: prenc Sumial, pastilla per a la meva arrítmia cardíaca. A l’octubre tinc programada operació.
Està content amb la novel·la?
Jo volia que Eduardo Mendoza la llegís. I li ha encantat! Soc feliç, doncs. I a Pere Gimferrer l’ha divertit!
Miri, s’acosta Montserrat Roig: què li dirà?
Ets tan lúcida... Ajuda’m a entendre aquest moment polític!
Miri, s’acosta Mercè Rodoreda: què li dirà?
Ets tan sàvia... Ensenya’m alguna cosa del que saps de la vida i de la mort!
Miri, s’acosta Carmen Laforet: què li dirà?
Et porto al cinema! Després anem a fer un tomb, a viure la vida!
Miri, s’acosta Espriu...
Tu Sefarad representa hoy mi Ibèria. Mediante la barca de pedra de Saramago conocí el iberismo: vinculémonos por un porvenir superior, en lugar de observar el pasado.
Triï un lloc de Barcelona per passejar.
Els carrers del barri gòtic o de Gràcia.
Un lloc per dinar.
El restaurant 7 Portes: molts artistes hi van menjar i hi van deixar les seves firmes.
Un lloc per a un aperitiu, una copa...
Un senzill bar obrer de la Barceloneta.
Un racó per llegir.
El Turó Park.
I per resar o meditar?
L’església de Sant Francesc de Sales, a Arc de Triomf.
I per comprar-se alguna cosa?
Aniré a ls Encants.
Un lloc per besar-se.
El cementiri de Montjuïc.
I per fer l’amor.
Les bambolines d’un vell teatre barceloní.
Un enclavament favorit a Barcelona?
La plaça del Rei, durant la nit. I la Sagrada Família, la construcció més impressionant de tota Ibèria!
A quin barri viuria?
A la plaça Osca d’Hostafrancs. Encara hi ha botigues humils. Ah: i al meu dormitori, foscor i silenci!
O si no, no dormirà bé?
No m’arriba mai la son abans de dues hores ajagut. No he dormit mai vuit hores seguides. Per ficar-me al llit amb son, jo ho donaria tot! Cremaria tota la meva obra a canvi de dormir bé vuit hores seguides!
